Canal Parlament | Parlament de Catalunya
La Sindicatura de Comptes no va advertir mai el Tribunal de Comptes de la gravetat de les irregularitats al Palau de la Música malgrat que, el 2003, ja disposava d'un informe que alertava de l'excés de poder de Fèlix Millet, llavors president de l'entitat cultural, i de l'opacitat en l'ús de xecs bancaris. La sindicatura es va limitar a enviar el citat dictamen, escrit en català, i ja està. Transcorreguts sis anys l'hi va remetre al tribunal però només perquè el va incloure en un grup d'expedients antics que, passat el temps, ja s'havien traduït al castellà. Tampoc llavors va advertir de l'abast dels problemes al Palau. «Cal dir que es tracta d'informes la traducció dels quals no es considerava prioritària, al no ser, per exemple, comptes generals ni informes amb indicis d'irregularitats greus», afirmava el síndic Joan Colom en la carta que va adjuntar al CD-ROM en què es van entregar els dictàmens. «Per al seu coneixement i als efectes oportuns», afegia en la missiva enviada al Tribunal de Comptes el març de l'any passat, sis anys després d'haver-se redactat.
El resultat d'aquesta tardança és que la possible responsabilitat comptable que s'hauria pogut exigir als antics gestors del Palau ja havia prescrit perquè el límit per reclamar és de cinc anys. Cal tenir en compte que el Tribunal de Comptes és l'únic organisme de l'Estat amb capacitat sancionadora en casos d'aquestes característiques.
NOVA BATALLA / La carta de Colom s'inclou en la documentació que el tribunal ha fet arribar a l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) a petició d'aquesta última. Amb aquestes dades, el director de l'OAC, David Martínez Madero, s'ha dirigit per escrit al president del Parlament, Ernest Benach, amb la pretensió d'intentar aclarir l'últim enfrontament amb la sindicatura.
Antifrau va recordar en l'informe sobre la comissió d'investigació que va entregar aquest dilluns que la sindicatura va demorar sis anys l'enviament al Tribunal de Comptes de l'expedient sobre les irregularitats al Palau. Al síndic Colom, li va faltar temps per replicar, també per escrit, que Antifrau mentia. No consta que el ple de la sindicatura acordés prèviament els termes de l'atac a l'OAC. La nota de Colom va sorprendre a Antifrau però també al tribunal perquè interpreta que la sindicatura vol carregar-li les culpes. Tant l'OAC com el tribunal arriben a aquesta deducció perquè Colom va afirmar en la seva nota que el tribunal va encarregar una «traducció externa» de l'informe del Palau i que per tant des del 2003 disposa de l'expedient en castellà. Però, en la documentació que el mateix tribunal ha enviat a Antifrau no consta aquesta traducció en què Colom s'escuda per rebatre els atacs de falta de control intern.
Després d'examinar els papers que li ha entregat el tribunal, Madero subratlla en la seva carta al Parlament que «no només no resultaria desmentit el contingut de l'informe de l'OAC», sinó que queda «plenament corroborat el fet que des de la sindicatura va trigar sis anys a enviar al Tribunal de Comptes, degudament traduït, l'informe relatiu al Consorci del Palau de la Música». I conclou que el citat retard ha comportat la prescripció de responsabilitats que haurien pogut ser «depurades».
ACTUACIÓ DELS PARTITS / La Sindicatura de Comptes no va advertir de la gravetat de les irregularitats al Palau i tampoc els partits van saber o van voler examinar a fons l'informe. Quan, el 2003, es va analitzar al Parlament, els representants de CiU, ERC i ICV no van dir res, segons les actes. El PSC va constatar que la situació financera de la institució cultural era «justeta» i el PP va criticar que no es disposés d'una llista dels xecs.