Joan Ridao, d'ERC, i Joan Herrera, d'ICV, ahir es van deixar anar. L'ocasió era propícia després de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut i el gir ideològic de la política econòmica del Govern del PSOE. Per acabar-ho d'adobar, la proximitat de la cita amb les urnes va acabar dibuixant un enfrontament en tota regla entre els dos socis del PSC en el tripartit i el president de l'Executiu central. Un mal presagi per consensuar una resolució unitària de les forces catalanes, en què ja gairebé ningú confia.

Ridao va parlar primer d'economia per dir-li a José Luis Rodríguez Zapatero que els seus principis en aquesta matèria són com els de Marx –Groucho Marx–, és a dir, «líquids i intercanviables». Després de descartar qualsevol acord amb el PSOE en les reformes que està negociant, el portaveu d'ERC va entrar en l'anàlisi de la sentència del TC anticipant que la resolució i la manifestació de protesta són l'«inici d'una transició tranquil·la i democràtica cap a la independència» de Catalunya.

SUBESPÈCIE CIUTADANA / Ridao, un dels pares de l'Estatut, va assegurar que la resolució «ensorra» les parets mestres de la norma i «arrasa» tot el que tenia d'innovador. «Se'ns diu als catalans que som gairebé una subespècie de ciutadans i que no hi ha una altra nació que la matriu castellana», va afegir. I va recordar que per respectar les regles del joc aquestes han de ser iguals per a tots, i l'àrbitre, equitatiu.

Herrera va carregar contra una Constitució amb un sostre que s'ha quedat «tan baix», va dir, que els catalans «no poden caminar drets». El líder d'ICV va reclamar una reforma de la Carta Magna perquè reconegui que Espanya és un «estat plurinacional». Si això no passa, com és previsible, va dir que serà l'hora que a Catalunya se li permeti «decidir de forma reflexiva i serena, sense acceptar el xantatge immobilista del PP i la passivitat del PSOE».

Va guardar l'últim cartutx per criticar l'«abandonament» de l'esquerra per part de Zapatero a causa de la seva política econòmica. «Pocs governs han merescut tant una vaga general», va sentenciar.