Dimecres és el cinquè aniversari de l'11-M, l'atemptat terrorista més sagnant que ha tingut lloc a Espanya. Impossible d'oblidar després del testimoni que Pilar Manjón, la valenta presidenta de l'Associació 11-M Afectats del Terrorisme, va fer divendres davant Josep Cuní. L'actitud de Manjón (el seu fill de 20 anys va morir a Atocha) impressiona. Va afirmar no voler-se qualificar de víctima, fet que contrasta amb altres que han presumit d'això per llançar consignes i improperis. Va confessar que desitjaria que l'atemptat hagués estat cosa d'ETA perquè així s'haurien estalviat un calvari de desqualificacions dels que van llançar la teoria de la conspiració. I va admetre que ha rebut milers d'amenaces i e-mails dient-li que el seu fill és mort perquè ella és "una roja". També va explicar que porta protecció policial.
Manjón commou al dir que les querelles per insults contra Jimé- nez Losantos, César Vidal i la COPE no han estat admeses per oposició de la fiscalia. Tot el que explica causa indignació. I farà difícil que molts ciutadans admetem que el partit que presumeix de ser més espanyol i antiterrorista que ningú, que va manipular els atemptats de l'11-M i va atiar la campanya contra els afectats, tingui dret moral a tornar a governar.
No, no són històries de fa 70 anys. Va passar fa cinc anys i Rajoy està obligat a demanar perdó si té una mica de dignitat.