Sota l'aparent imatge de fragilitat, María Teresa Fernández de la Vega és una dona de caràcter fort però afable en el tracte. Aquesta doctora en Dret i autora d'una desena de llibres sobre jurisprudència fa 20 anys que es dedica a la política i ha fet història al convertir-se en la primera dona que va accedir a la vicepresidència del Govern. Una fita que té un especial valor per a una feminista convençuda com ella. La prova és que el primer cop que va haver de substituir José Luis Rodríguez Zapatero com a president va reunir totes les dones que treballen a la Moncloa i van fer un vinet per celebrar l'històric moment.
Assegura que la millor època de la seva vida la va passar a Barcelona. Va ser quan, el 1974, després d'aprovar les oposicions, va obtenir el seu primer destí a la Magistratura de Treball número u de Barcelona. A Catalunya va conèixer col.legues com José María Mena i Carlos Jiménez Villarejo i va ser llavors quan va descobrir la independència personal i va consolidar els seus ideals progressistes. Al matí vestien la toga i a la tarda conspiraven contra Franco.
Malgrat la seva llarga trajectòria i que s'ha guanyat a pols la fama de ser la ministra més treballadora, reconeix que passa nervis exercint com a portaveu del Govern malgrat que creu que els periodistes li han ensenyat a mantenir la serenitat quan toca respondre preguntes incòmodes. Els seus detractors, que també n'hi ha, la responsabilitzen dels problemes de comunicació de l'Executiu. I entre els que l'ajuden a superar les males estones sempre hi ha el seu germà, a qui recorre cada vegada que té un problema.
A la seva agenda gairebé no hi ha hores lliures i les poques que li queden les aprofita per recuperar temps de son, estar amb els seus amics o escapar-se a nedar. Es confessa una apassionada del mar i això ho poden confirmar els seus veïns a Vilanova i la Geltrú, on torna cada estiu per disfrutar de les seves curtes però tranquil.les vacances.