La vida et canvia en un segon. Ara ets viu i d'aquí a un instant, pots estar mort. Luis Miguel Quiroga ho sap. L'11 de març del 2004 era a l'andana de rodalies d'Atocha. Dissabte, a la T-4 de Barajas. "Quan t'ha passat una cosa així --va dir fent referència a l'11-M-- aprens a prendre't la vida d'una altra manera. Llavors no em va passar res i ara tampoc", va explicar. Sigui per les seves experiències traumàtiques o per la seva "tranquil.la" manera de ser, Quiroga era un dels pocs passatgers que estava calmat a Barajas. Des de primera hora del matí, l'aeroport de Madrid es va convertir en un formiguer d'usuaris, po- lítics, policies, ambulàncies, sanitaris, bombers, psicòlegs, personal aeroportuari... L'escenari d'un atemptat terrorista amb unes 50.000 persones afectades.
Primer, una amenaça
Abans de les nou, el pàrquing de la T-4 estava, suposadament, desert. Els agents no deixaven passar ningú. Gonzalo M. va intentar accedir a la instal.lació amb el seu cotxe, però la resposta que va rebre el va deixar bocabadat: "No es pot passar. Hi ha una amenaça de bomba", li van dir. L'home va deixar la seva dona i els quatre fills a la terminal i es va dirigir a l'aparcament de la T-2. Al cap de pocs minuts, la seva dona, convertida en un sac de nervis, li va trucar al mòbil per advertir-lo que la bomba havia esclatat. "Nosaltres estem bé", el va intentar tranquil.litzar.
Després de l'"eixordadora explosió", el caos es va elevar a l'enèsima potència. Per un moment, hi va haver gent que es va pensar que el soroll procedia d'un avió que s'havia accidentat, però al cap de pocs minuts, segons una passatgera asturiana, "tothom" era conscient que acabaven de sentir l'estrèpit d'"una bomba".
La policia va començar a desallotjar a marxes forçades els milers de passatgers que, en el moment de l'esclat de la bomba, eren a la T-4. "Corrin, corrin, corrin cap a les pistes", deien sense parar els agents. Molts dels usuaris es van dirigir, efectivament, cap a les pistes. Però d'altres van anar cap on van poder. Va ser el cas d'un empleat d'Iberia que, segons abans de la detonació, havia sortit de la terminal per fumar un cigarret. "Era a fora i em van caure trossos de bambú --material de què és fet el sostre de la T-4-- a sobre", va explicar. L'empleat es va posar a caminar i va acabar, com molts altres, en el laberint de carreteres que envolten Barajas.
Allà també va aparèixer Avelino. No podia localitzar el seu fill, que havia aterrat a les 8.00 procedent de Washington (EUA). "M'ha dit que ningú sap res de les seves maletes, que tot és un caos, que hi ha molta gent plorant", va comentar.