Recuperar el 10% dels sediments al ritme actual trigaria més de 10 anys

El pla de recuperació de trànsit de sediments liderat per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) es a llarg termini. "És una cosa que sabíem des del començament. Som conscients que és un repte molt complicat", reconeix Miguel Ángel García Vera, cap de planificació de la CHE. En el dia d’avui, sumant les proves pilot a les cues dels embassaments i les crescudes controlades, amb prou feines s’ha aconseguit moure un 0,1% dels sediments acumulats als embassaments de Mequinensa, Riba-roja i Flix (aquest últim en menor mesura). "Fins ara, hem treballat amb proves pilot, però la intenció, d’aquí uns anys, és passar de les proves a les accions potents", afirma García Vera. La Plataforma en defensa de l’Ebre (PDE) no aprova el ritme de treball de la CHE. "Les quantitats són irrisòries i considerem que ja hi ha càlculs realitzats per l’Institut d’Investigació i Tecnologia Agroalimentària (IRTA) o altres institucions que s’haurien d’aprofitar per trepitjar l’accelerador", critica Susana Abella, membre de l’associació. Les últimes pluges han permès augmentar el cabal del riu però per a la PDE això no és solució ni garantia de futur ja que no resol les problemàtiques relacionades amb la falta de pòsit. Experiències mundials "Sí que baixa més aigua, però els sediments continuen retenint-se als pantans", han remarcat. García Vera admet que és una feina lenta i que es va "pas a pas": "No sabem on arribarem però ens inspirem en experiències a nivell mundial i sabem que és important actuar sense pressa, analitzant cada acció que realitzem". "No és un tema fàcil, però anem aconseguint alguns petits avanços i seguirem fent-ho així", afegeix el cap de planificació de la confederació. Les entitats que reclamen sediments per a l’Ebre i també la Generalitat sempre han coincidit a exigir més pressa a la CHE, que basen les seves decisions en gran manera en un estudi realitzat per la Universitat Politècnica de Madrid. Millorar la fórmula La intenció d’aquest òrgan que depèn del Ministeri per a la Transició Ecològica és ser cada any una mica més eficients i així poder trobar la millor fórmula per poder mobilitzar una gran quantitat de sediments. No obstant, és una evidència que, al ritme actual, es trigaran anys a traslladar només un 10% dels sediments que es calcula que hi ha a Mequinensa i Riba-roja. Un dels interrogants per aclarir és determinar quin efecte tindria per al delta de l’Ebre l’arribada d’una petita part de sediments, a través del riu o dels canals utilitzats pels arrossers. ¿Serviria per reduir la regressió? Cap administració s’atreveix a afirmar-ho amb rotunditat. En paral·lel, la Generalitat està aplicant algunes estratègies de protecció al Delta abans els temporals marítims. Però sense sediments i sense una gran inversió econòmica, sembla difícil el futur d’aquest hàbitat únic. Reserva de la biosfera En la seva defensa del pla de cara a aportar sediments, les entitats remarquen la importància que té protegir un espai clau per al medi ambient i que el 2013 ja va ser declarat per la UNESCO Reserva de la Biosfera. Garantir la salut i l’aigua del riu serveix per activar tot l’engranatge deltaic. Amb el cabal dels rius, l’aigua arriba als canals. Dels canals, es trasllada als camps d’arròs. Després, dels camps d’arròs a les llacunes. I per últim, de les llacunes a les badies. El cicle vital del fràgil Delta permet la feina als agricultors i serveix per protegir la biodiversitat de la zona, sobretot ocells que aprofiten les zones humides per criar.

Recuperar el 10% dels sediments al ritme actual trigaria més de 10 anys

L’objectiu és passar a "accions potents"

El més llegit