Crescudes provocades, el pla per salvar el delta de l’Ebre

Un dels principals problemes del delta de l’Ebre és la falta de sediments. Durant els últims 50 anys, el Delta amb prou feines ha rebut aportacions de sòlids traslladats pel cabal del riu. Des que es van construir les preses de Mequinensa, Riba-roja i Flix, gran part dels sediments s’han acumulat en aquests tres embassaments, cosa que ha afavorit la regressió del Delta i del tram baix de l’Ebre. En concret, a Mequinensa es calcula que s’acumulen 160 hectòmetres cúbics de sediments, mentre que a Riba-roja hi ha uns 20 hectòmetres cúbics. ¿És viable extreure aquests llims i sorres dels pantans i fer que tornin al curs del riu? El Govern central s’ha proposat aconseguir-ho a través d’un pla que amb prou feines ha començat a executar-se i que durarà anys. L’objectiu del projecte, que lidera la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), és recuperar el "riu xocolata". En altres paraules, que l’Ebre torni a baixar de color marró, xocolata, quan plou. Aquesta terbolesa equival a riquesa per a l’ecosistema, ja que la major part dels sediments són més aviat fins. En general, es poden trobar sorres i llims que s’han amuntegat en els trams previs a les preses i que no han tornat al curs del riu. És a dir, veure el riu de color marró no significa que estigui ple de porqueria, sinó que es deu a la presència d’aquests imprescindibles sediments. Però ¿és realista tornar a veure de manera constant aquest riu xocolata, després de tants anys de pantans? Des del 2020, per recuperar els sediments, la CHE té sobre la taula diverses possibilitats que s’hauran de combinar. Els passos que cal seguir es basen, en gran part, en un estudi de la Universitat Politècnica de Madrid sobre el trànsit sedimentari a l’Ebre. "Un repte molt complicat" "Ens enfrontem a un repte molt complicat des del punt de vista tècnic", assegura Miguel Ángel García Vera, cap de planificació de la CHE. "Anem sense pressa ni pausa i confiem que les proves pilot es consolidin i es converteixen en la línia de treball quotidiana", afegeix durant una conversa amb aquest diari. El primer mètode és la mobilització mecànica dels sediments i es va posar en pràctica a finals del 2023 (en forma d’una prova pilot). Va consistir a utilitzar maquinària pesada per treure fangs i llims del tram de riu anterior al pantà de Riba-roja i traslladar-los a prop de la presa. En l’acció es retira el sediment del fons, amb excavadores hidràuliques o dragant amb bombes de succió i després s’aboquen aquests sediments més avall. Després de l’operació, es van aconseguir moure uns 2.000 metres cúbics de sediments. Ara, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, els pròxims passos consistiran a repetir aquest procediment a la desembocadura del Matarranya i a la desembocadura del riu Siurana. La idea és repetir el que s’ha fet amb el tram final del Segre i aconseguir que els sediments acumulats al riu circulin i s’acostin a la presa. "Els tres embassaments tenen molt poca pendent, per tant, gran part dels sediments es queden a la cua i és essencial traslladar-los", afirma García Vera. Costos tècnics i econòmics "Mobilitzar els sediments de manera artificial té grans costos tècnics i econòmics", adverteix l’expert de la CHE. "Jugar amb la natura i provocar una crescuda natural controlada, en canvi, pot ser clau per moure sediments", assenyala. Aquestes avingudes controlades tenen sentit, sobretot, si s’aprofita per mobilitzar els sediments que abans s’han traslladat des de la cua de l’embassament fins a la presa. A principis d’aquest any, es va fer una d’aquestes crescudes. Si l’estat dels embassaments ho permet es repetirà. El pla consisteix a obrir les comportes quan els pantans estan plens i permetre que el riu baixi amb força. Sempre de manera controlada, s’inunden els marges i s’arrosseguen sediments de l’embassament i també del riu. "L’avinguda mobilitza sorres i llims en suspensió i el color xocolata apareix", afirma García Vera. "Aquest és un dels principals camins que cal seguir", afirma. El fet ideal seria haver traslladat sediments de la cua de l’embassament fins a la presa prèviament. Després d’un any amb el cabal baix, al provocar la crescuda, es calcula que es van arrossegar 30.000 tones de sediments cap al riu. "Els valors de terbolesa van ser elevats i la potència de l’aigua removia els sediments del fons i els marges", explica. La CHE avisa que fins ara s’ha aconseguit moure una proporció mínima de sediments. Amb tot, asseguren que es treballa lentament però sense parar. Des de la Plataforma en defensa de l’Ebre (PDE), consideren que les proves pilot estan bé, però que s’hauria d’accelerar el procés. "Ja tenim prou dades sobre les crescudes controlades", afirma Susana Abella, portaveu de l’entitat. No rebutgen el projecte de la Confederació Hidrogràfica, però consideren que no es pot perdre més temps. "Sabem que és una acció complexa, però ja disposem de diverses dades. Ara toca anar més de pressa, perquè al Delta gairebé no li queda temps", afegeix.

Crescudes provocades, el pla per salvar el delta de l’Ebre

La Confederació Hidrogràfica (CHE) obrirà comportes als embassaments de Mequinensa i Riba-roja perquè els sediments acumulats al fons avancin cap a la desembocadura / L’objectiu de l’acció és que el riu torni a baixar «xocolata»

El més llegit