L’onada de crisis que afronten els oceans

Els oceans ocupen més del 70% de la superfície del planeta, acullen la major part de la biodiversitat global i, encara les selves li hagin tret aquesta fama, són els veritables pulmons del món. Tot i així, als ulls de molta gent, aquestes enormes extensions d’aigua tan essencials per a la vida continuen sent gairebé invisibles. "Hi ha qui encara creu que els mars només són una postal per fotografiar o un lloc per anar de vacances. No és així, però. Els oceans són essencials per a la vida i ara mateix estan patint múltiples crisis encadenades", explica Josep Lluís Pelegrí, investigador de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) en vigílies de l’inici de la Conferència de la Dècada dels Oceans 2024, que se celebrarà aquesta setmana a Barcelona. Segons aquest científic, les crisis dels oceans són múltiples. I cada una més preocupant: des de la calor inèdita que pateixen les aigües fins a l’allau de contaminació, la crisi de biodiversitat i els múltiples fenòmens derivats de l’avenç de la crisi climàtica. "No podem girar l’esquena a aquests problemes, perquè ens agradi o no depenem del mar i és responsabilitat nostra fer front a les crisis que hem provocat nosaltres mateixos", comenta Pelegrí. En aquesta mateixa línia, l’últim gran tractat global dels oceans, firmat fa just un any, va demanar abordar de forma urgent aquests problemes i aprendre a acostar-nos al mar de manera més sostenible. Aquests són alguns dels principals problemes a què s’enfronten els oceans i alguns dels desafiaments que ressaltarà l’assemblea de les Nacions Unides. Les aigües del planeta estan registrant un dels episodis més intensos de calor des que existeixen registres. Fa més d’un any que els termòmetres marins estan desbocats. Segons els últims informes del Servei Copernicus, aquest febrer la temperatura de les aigües es va situar entorn dels 21,06 graus centígrads i va marcar la xifra més alta mai observada en qualsevol època de l’any. Aquest escalfament extrem de les aigües ja està provocant episodis de mortalitat massiva en ecosistemes d’arreu del món. A les costes catalanes, tal com adverteix la plataforma Observadors del Mar, "les onades de calor de l’estiu passat han deixat paisatges submarins totalment calcinats, com si hi hagués hagut un incendi sota les aigües." ABOCADORS D’ESCOMBRARIES "L’oceà s’ha convertit en un gran abocador d’escombraries", denuncia la biòloga marina Eva Galimany Sanromà. S’estima que els oceans acumulen més de 150 milions de tones de plàstic. Una part d’aquestes tones s’acaba enfonsant i s’acumula al fons del mar, i una altra, pel vaivé dels corrents, s’amuntega en enormes illes de plàstic flotant. Segons Galimany, gran part d’aquesta allau d’escombraries prové de les poblacions costaneres més poblades i, en molts casos, es relacionen amb els turistes que hi arriben a l’estiu. "El problema és que la contaminació no hi entén de fronteres. Per això és urgent plantejar plans globals per fer front a aquest problema", comenta la científica de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC). BAIXA LA BIODIVERSITAT El mal estat dels oceans està impulsant una crisi de biodiversitat sense precedents. Segons assenyala la Llista Vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN), es calcula que hi ha almenys 20.000 espècies marines en perill d’extinció. A les aigües del Mediterrani, el 20% de les espècies estan en perill. Entre aquestes destaquen, per exemple, la tortuga careta, el dofí mular i la foca monjo. Un recent informe de les Nacions Unides també assenyala que el 97% de les espècies marines migratòries estan en perill d’extinció. Els experts apunten a la pèrdua (i degradació) dels hàbitats, la sobreexplotació pesquera i l’impacte de la crisi climàtica com les principals amenaces per als animals que habiten els oceans. CRISIS CLIMÁTICA Cada vegada són més els informes que assenyalen que l’avançament de la crisi climàtica està causant estralls als oceans. Més enllà de l’escalfament de les aigües, els oceans estan patint una acidificació sense precedents, així com canvis en els nivells de salinització i oxigenació. En part és a causa de fenòmens com el desglaç dels casquets polars. O els canvis en els fluxos de corrents oceànics. Segons explica la meteoròloga Isabel Moreno, aquests fenòmens no només afecten les aigües i els ecosistemes marins sinó que s’estan convertint en combustible perquè cada vegada sorgeixin fenòmens més extrems a terra ferma. "Un oceà més calent injecta més potència per a tempestes extremes", explica. Gairebé un terç de la humanitat (més de 3.000 milions) depèn dels mars per alimentar-se. És el cas dels que depenen de la pesca (a Espanya suposa al voltant de l’1% del PIB i ocupa més de 20.000 persones). Fenòmens com la pujada del nivell del mar o les tempestes marines extremes també amenacen tota mena d’activitats econòmiques (des de l’agricultura fins al turisme) i causen pèrdues cada vegada més abundants. Segons l’Observatori de Catàstrofes de la Fundació Aon, el temporal que va afectar gran part de les costes espanyoles el setembre del 2019 va causar danys equivalents a més de 1.320 milions d’euros.

L’onada de crisis que afronten els oceans

L’assemblea de la Unesco es reuneix aquesta setmana a Barcelona per intentar aturar els «problemes encadenats» que pateixen els mars / De la calor extrema a l’allau d’escombraries, sense oblidar una pèrdua d’espècies sense precedents

El més llegit