Emergència a Gaza

Les dimensions dantesques a les quals està arribant l’emergència humanitària a Gaza ha portat més d’un centenar d’organitzacions internacionals, entre elles Metges sense Fronteres i Amnistia Internacional, a difondre una carta per reclamar als governs que pressionin el d’Israel perquè permeti el restabliment del flux d’aliments, aigua potable, medicaments i altres subministraments essencials per a una població inerme de dos milions de persones. Mentre el Govern d’Israel nega que a la Franja s’estigui patint una situació de fam generalitzada, l’eloqüència de les imatges parla per si sola: mentre Benjamin Netanyahu culpa l’ONU de les deficiències en el repartiment de menjar, el cert és que només una mitjana de 28 camions distribueix cada dia el seu carregament a una comunitat palestina exhausta, gestionat el repartiment per la Fundació Humanitària a Gaza, una organització situada en l’òrbita d’Israel i dels Estats Units. A aquest quadre de deshumanització sense treva s’han d’afegir les morts, pràcticament diàries, entre els que acudeixen als llocs de distribució d’ajuda, tirotejats per efectius de l’Exèrcit israelià. Segons l’ONU, només en els dos últims mesos s’han registrat a Gaza més de mil morts, fins al punt que ja s’han superat les 59.000 des que va esclatar la crisi després de l’atac terrorista de Hamàs. En alguns casos, el Govern israelià ha promès analitzar el comportament dels seus soldats, però no consta cap resultat de les seves investigacions. Sí que són de sobra conegudes les escenes de víctimes indefenses de l’arbitrarietat, les de nens consumits per la desnutrició i les d’una societat abandonada a la seva sort per una comunitat internacional sense resposta davant la tragèdia. El cert és que l’última manifestació que es va produir a Tel-Aviv per exigir que s’aturi la matança en curs i que es posi remei a la crisi humanitària va reunir centenars de persones i va tenir una modesta repercussió en l’opinió pública, mentre que és un fet que el suport dels Estats Units i les reserves de diversos països europeus, especialment d’Alemanya, deixen les de mans lliures a l’exèrcit de Netanyahu. En aquesta atmosfera, el viatge de Steve Witkoff a la regió per activar negociacions encaminades a aconseguir una treva sembla destinat al fracàs o a l’ajornament sine die de grans decisions, ja que el primer ministre israelià necessita mantenir la tensió per defugir l’acció dels tribunals i per blindar sense fissures la coalició de partits d’extrema dreta que el sustenta. A la llum de tot això, cal considerar com una burla macabra la propaganda israeliana i el seu pla per a una nova Gaza després de l’aplicació d’un "pla d’emigració voluntària" de gazians, un projecte encobert de neteja ètnica. Un objectiu que incita el sionisme confessional, que atempta contra els fonaments elementals del dret internacional humanitari i que abunda en l’execució d’un càstig col·lectiu contra la comunitat palestina pel cop de mà de Hamàs. És tot això un exercici de prepotència aplicada a un paisatge en ruïnes, insistentment bombardejat i que té el propòsit de recloure tota la població en un espai diminut i sense recursos, sotmesa a condicions insuportables. En un dilema com aquest, resulta ominosa la inacció de molts governs.

Emergència a Gaza

Segons l’ONU, només en els dos últims mesos s’han registrat a la Franja més de mil morts, fins a superar els 59.000

El més llegit