Rufián ho va dir pensant en Vox, però és aplicable a tothom: el populisme suposa entregar-li el govern al que es pren l’últim cubata i la diu més grossa. No és fàcil esquivar la temptació populista, sigui de dretes o d’esquerres, mentre esmorzes cada dia amb una dosi de Cerdán o de Montoro. I, especialment, amb les bajanades que diuen PSOE i PP per aprofitar-se d’un i de l’altre sense fer res per pal·liar el problema de fons de la corrupció. El populisme, com el seu transsumpte informatiu, que són les xarxes, és l’alleujament dels ciutadans quan prefereixen que els donin la raó en lloc de resoldre problemes des de la complexitat. Però les dreceres, amb el temps, es paguen cares. I si no que els ho preguntin als independentistes. A la ciutat de Barcelona estan pagant ara els vuit anys de populisme sota la capa d’Ada Colau.