Dols exprés a la feina

Va morir el pare de Yolanda Díaz i es van desencadenar tota mena de crítiques perquè la vicepresidenta va acudir el dia després a treballar al Congrés. Pensava que, a hores d’ara, ja se sabia que ningú ha de jutjar el dol dels altres. Que segurament, amb un pare polític, Díaz va acudir a treballar com una manera d’honrar la seva memòria. De la mateixa manera que quan va morir un familiar, Concha Velasco m’explicava que va haver de fer una funció de teatre quan ella només volia plorar. I així, desenes de persones conegudes o anònimes que, per diverses circumstàncies, han hagut de reaccionar igual. Algunes, per ocupar els seus pensaments davant el dolor, prefereixen treballar aviat. D’altres, optarien pel contrari, però el sistema no ho permet. Potser seria aquesta la pregunta que ens hauríem de fer: ¿com afrontem el dol en una societat que mesura el temps com a productivitat i que amb prou feines concedeix espai per processar i guarir? Ens hauríem de plantejar per què el permís per mort d’un familiar directe és de tres dies (o cinc), però per contraure matrimoni hi ha 15 dies de permís disponibles. Sense comptar que, de vegades, familiars de tercer grau han significat més en les nostres vides que alguns de més directes, i no hi ha permisos. El cas és que ens donen més temps per celebrar que per acomiadar. Com si l’alegria mereixés més espai que la tristesa, que cal gestionar-la ràpid. Com si el dol pogués comprimir-se en unes quantes jornades. Com si la mort no fossin dies de desgast previs, de cures intensives, de nits en blanc, de xoc i de tràmits molt durs. A més del pes emocional: entrar a casa de la persona morta, guardar els seus records, veure el seu batí, les seves sabatilles, la seva tassa i aquestes petites coses que són grans obstacles del dol. La mort d’un ésser estimat desorganitza el nostre món intern. Afrontar un dol no és només plorar davant de la gent, també és prendre decisions difícils, gestionar tràmits legals i administratius amb una absència que ja ni et deixa pensar, acompanyar altres familiars o bé barallar-se amb ells o veure com alguns corbs venen només a la recerca d’herències. Implica conèixer la veritable cara dels que creies pròxims i implica reconstruir-se. Saber viure amb l’absència i el buit. Tres dies no arriben ni per plorar ni respirar sense dolor. Durant el dol es treballa i, de vegades, no saps gaire bé si per elecció personal, per pressió empresarial o social. Fins i tot, de vegades, de la resta de familiars, que t’imposen els seus temps de recuperació. Absentar-se i no rendir es penalitza. I tot i que legalment es pot ampliar el permís amb dies personals o vacances, això significa que per viure un dol cal gastar temps que era personal i que, potser, no pots disfrutar-lo fins a mesos després de la mort. No és només un procés emocional; és també un assumpte de salut pública. Una mala gestió del dol pot derivar en trastorns d’ansietat o depressió. Tot perquè en les nostres societats modernes el missatge és "sigues fort, no t’ensorris", "torna aviat, que la vida segueix". Ja saben, tota aquesta filosofia que et culpa si no et recuperes ràpid. Sense tenir en compte que, potser, aquesta mort és la gota que fa vessar el got d’una vida professional o personal que estava també en crisi. Tothom aparenta. Oculta emocions per por de ser vistos com a febles. Somriu o rendeix quan vol plorar o només estar en silenci. De vegades, quan la mort arriba, pensem de manera equivocada que el dol comença allà. I potser el dol ja s’ha viscut setmanes o mesos o anys abans, quan la llarga malaltia ha arribat i aquesta persona s’apaga a poc a poc. En aquell moment, la mort ja s’interpreta com una forma d’alleujament al dolor. El trauma de la pèrdua de vegades es viu abans de la mort. Seria bo repensar les polítiques laborals amb una legislació més humana respecte al dol. Potser el primer pas és acceptar que som tremendament vulnerables. I que els que es creguin invencibles pensin que la vida fa moltes voltes. Mai saps si necessitaràs temps per refer-te. Tant de bo que el dol es pogués afrontar sense rumors ni assenyalaments, que ja prou pesa aquest procés per suportar el judici dels altres.

Dols exprés a la feina

La mort d’un ésser estimat desorganitza el nostre món intern. Afrontar-ho no és només plorar, també és prendre decisions difícils o gestionar tràmits amb una absència que ja ni et deixa pensar

Ens hauríem de plantejar per què el permís per mort d’un familiar directe és de tres dies (o cinc), però per contraure matrimoni hi ha 15 dies de permís disponibles

El més llegit