‘Dopar’ Vox

La indignació va ser immensa quan es va saber –pels àudios de l’UCO– que l’exministre Ábalos i Santos Cerdán, secretari d’organització del PSOE, es partien comissions en la concessió d’obres públiques. ¡¡Una altra vegada!! ¿Fins quan? És lògic que el primer partit de l’oposició ho utilitzi per atacar el Govern. És la seva funció. I el seu deure. Però passar a un discurs maniqueu i dir que "Govern Sánchez igual a corrupció" és una altra cosa. Un escàndol molt greu és només això, mentre no es demostri el contrari. I en tota organització humana hi pot haver corrupció. Per això, quan Miguel Tellado, secretari general del PP, diu tan tranquil que "el PSOE és una organització criminal" (ABC del 7 de juliol) s’equivoca. Predicar això sense proves és excomunicar un dels dos grans partits de la democràcia. I la temptació pot ser votar contra el PSOE amb la papereta de Vox, que puja en les enquestes i que –al contrari que el PP– no ha estat al Govern. Exigir comptes clars no ha de ser incórrer en el maniqueisme. Va quedar clar la setmana passada quan Cristóbal Montoro, ministre d’Hisenda vuit anys amb Rajoy, va ser acusat per un jutge de canviar normes fiscals per beneficiar empreses que pagaven el seu antic despatx, al qual, pel que sembla, continuava vinculat. El PSOE no pot acusar el PP de Feijóo de ser responsable del que Montoro podria haver fet. I tampoc culpar sense proves Rajoy, que va perdre la moció de censura el 2018. Al desqualificar tot el PP –ara, el primer partit– el PSOE també pot induir al vot de protesta. I la protesta avui –a Catalunya, a Espanya i a Europa– afavoreix a l’extrema dreta. Si els dos grans partits de la democràcia són sospitosos de corrupció generalitzada, la reacció de molts electors pot, doncs, ser votar l’extrema dreta. El PP argumenta que Sánchez, en la investidura, va aixecar un mur entre el progrés –ell i els seus socis– i la dreta extrema i l’extrema dreta reaccionària. Aquí el PP té la seva raó. Sánchez podia haver-se limitat a constatar que el PP es va quedar sol amb Vox i sense majoria, mentre que ell sí que va saber reunir una diversa conjunció de forces. Però acusar Sánchez –que el 2017 va votar contra el separatisme el 155 de Rajoy– d’estar venent Espanya va ser elevar encara més el mur. Fer de la negociació d’una majoria una guerra ideològica té riscos. És el pendent al maniqueisme. I ara el PSOE aprofita el cas Montoro per compensar el de Santos Cerdán i passa d’atacar el ministre –que el titular d’Hisenda cobri per canviar lleis fiscals és molt greu– a criminalitzar tot el PP. Així també dona ales a la protesta. Si els dos grans partits del sistema són sospitosos de corrupció generalitzada, ¿per què no escoltar Abascal, que es regira contra el sistema? Amb un discurs maximalista i maniqueu davant els casos de corrupció del contrari, els dos grans partits poden dopar Vox. Lluitar contra la corrupció és sanejar la democràcia. El soroll maniqueu la debilita.

El més llegit