Les criptomonedes i el futur

Aquesta setmana es podrà conèixer en el futur no només com la Cryptoweek, a causa de les tres lleis aprovades per la Cambra de representants dels EUA que regulen les criptomonedes, sinó també com aquella en la qual el Bitcoin (BTC), la principal, amb un 60% del mercat entre les 18.000 criptomonedes actives, ha arribat a un màxim històric de valoració de 120.000 dòlars que s’ha mantingut estable en els últims dies i que confirma l’ascens de més del 30% el 2024 i de més d’un 64% des del dia en què Trump va guanyar les eleccions americanes. Aquesta és una xifra màgica que els experts preveuen que pot arribar als 200.000 dòlars a finals d’any i al milió el 2033. Les criptomonedes van néixer com uns diners "virtuals", el 2008, a partir del concepte de la tecnologia Blockchain (cadena de blocs), de codi font obert, per muntar un sistema sense dependència d’un registre central, basada en proves criptogràfiques i en l’acord entre dues parts sense la necessitat d’un tercer actor financer. No les emet un país, no tenen suport físic i no es pot pagar amb elles, tot i que el 2021 el Salvador va decretar el bitcoin com a moneda de curs legal. Al llarg de la seva curta història s’han caracteritzat, en els inicis, com un projecte qualificat per alguns com "anarcocapitalista" o "llibertari", sense normes ni autoritats ni regulació, a mig camí d’un futur distòpic i d’una certa sensació d’estafa, ja que des de la primera punta de valoració (el 2017: 18.674 dòlars) fins avui, el bitcoin ha experimentat un autèntica muntanya russa de pujades i caigudes, amb descensos vertiginosos i ascensos no menys sorprenents. La volatilitat ha sigut la norma. Fins al moment, pel que sembla. En molt poc temps, i en bona mesura per la irrupció en escena de Donald Trump i per l’afany dels Estats Units a controlar i regular el mercat, però també per l’aposta de grans gestores de fons internacionals (com BlacRock, per exemple, que ja acumula 700.000 bitcoins sobre un total estimat de 21 milions de monedes) que estan convertint el que es percebia com una mera aposta especulativa en un actiu financer a llarg termini. Trump, en el seu primer mandat, parlava dels bitcoins com d’"un valor basat en l’aire". En l’última campanya electoral i en els primers mesos del seu mandat no només s’ha vist recolzat per inversors en criptomonedes, sinó que ell mateix, les seves empreses, han entrat decididament en el negoci. La volatilitat de la qual parlàvem ha derivat cap a alces que estan més acord amb una inversió controlada, una mena d’exercici de maduresa del sistema, que comença a ser atractiva de debò per als grans mercats. D’aquí la triple regulació legislativa americana, que estableix les bases d’un nou ordre econòmic internacional. La resposta europea va arribar el desembre del 2024 a partir del reglament sobre mercats de criptoactius, amb la normalització de garanties per als consumidors i obligacions per als operadors, però segueix en l’aire la creació d’un "euro digital" per fer front a les divises digitals americanes. Estem parlant d’un entorn global en el qual la iniciativa nord-americana, a nivell institucional i comercial, pot acabar afectant l’estabilitat del propi sistema.

El més llegit