La decisió de la Comissió Europea d’obrir un procediment d’infracció a Espanya arran de les condicions que el Govern ha posat a l’opa del BBVA sobre el Sabadell no tindrà, pel que sembla, conseqüències en la fusió d’aquestes dues entitats bancàries, però no deixa de ser una taca en un procés que està sent, ja per si mateix, procel·lós. De fet, l’Executiu comunitari ha reaccionat qüestionant dues normes espanyoles, la llei de defensa de la competència del 2007 i la llei de solvència financera del 2014, que són aquelles en les quals va basar el Consell de Ministres les seves objeccions a l’absorció del banc vallesà per part de l’entitat basca. Dues lleis aprovades fa 18 i 11 anys respectivament, que, segons la Comissió, atorguen al Ministeri d’Economia poders discrecionals i sense límits per decidir sobre aquest tipus d’operacions corporatives, mentre soscaven les competències del Banc Central Europeu. Es tracta, per tant, d’una qüestió de competències en el si de la Unió Europea (UE) entre un Executiu estatal, en aquest cas l’espanyol, i l’Executiu comunitari, que, no obstant, a l’expedient obert no posa cap objecció a les condicions a l’opa, tot i que la seva aposta sigui per un mercat financer més integrat a la UE i amb bancs de mida més gran. Les mateixes traves que aquest objectiu ha trobat ara en el Govern espanyol, les van posar anteriorment Itàlia i Alemanya en operacions similars.