Utilitzar Torre Pacheco

Torre Pacheco mostra una realitat del que pot convertir-se en desgraciada norma si no es prenen mesures urgents al problema que emergeix a Espanya des de fa massa anys. Primera premissa: la immigració és positiva per a la societat espanyola. Ha consolidat milers de llocs de treball que s’estaven quedant sense operaris i el volum d’ingressos en quotes de la Seguretat Social, gràcies a aquest col·lectiu, és molt elevat. Aquesta no és una situació aïllada. En totes les societats europees passa més o menys el mateix, així que ja tenim informació. Les onades migratòries arriben per la necessitat de les persones d’un futur. Ningú surt de casa seva per delinquir. És un trajecte a la recerca d’una feina. Segona premissa: la immigració trastoca el paisatge habitual del lloc on acaben aquests ciutadans vivint, si la seva arribada no ha sigut prevista i preparada. Com que això no passa mai es produeix un xoc, normalment mal gestionat, i en moltes ocasions utilitzat per aquells que volen treure un profit polític. Tercera premissa: la utilització política és per activa i per passiva. Vull dir que perillós és assegurar que si es vota un partit en concret, Espanya se salvarà de les hordes musulmanes que arriben a les costes espanyoles, com alertar que si no es vota un altre partit en qüestió, la mateixa Espanya s’omplirà de dòbermans que atemoreixin la gent de bé. Pitjor és el primer, però també el segon. Quarta premissa: la immigració és positiva però cal gestionar-ne la repercussió sense por davant el políticament correcte. L’ara famosa població de Torre Pacheco té 41.684 habitants, d’ells, estrangers no comunitaris són 11.927 persones. La transformació de la històrica horta murciana és evident en els últims 30 anys. Era d’esperar. Per bé, sense cap dubte. Però aquests canvis sociològics han de ser cuidats amb intel·ligència. Si no és així, el caldo de cultiu per, primer la incomprensió, després el rebuig i de forma definitiva l’odi, es converteixen en propicis. Cinquena premissa: estem davant la utilització de la falsedat com a eina de convenciment. Una part de la població, molt més elevada del que d’entrada podríem esperar, accepta una mentida per autodonar-se la raó. Sempre és més senzill acceptar la nostra pròpia opinió que posar-la en dubte. D’entrada, el llistat de vídeos falsos que circula per les xarxes i asseguren que són de Torre Pacheco hauria de posar en guàrdia tots els ciutadans. No obstant, un primer visionament amb una alerta cridanera d’"així van pegar al jubilat de Torre Pacheco" fa creure, d’entrada, que es tingui el document veraç, tot i que tots els seus protagonistes siguin negres. És una exageració, però... Fins aquests extrems s’arriba. ¿Per què? Ofereixen una raó plausible però falsa. Sisena premissa: ¿fins a quin punt aquest increment de l’extrema dreta a cops de fake no és culpa del ciutadà? ¿És una tonteria exigir a persones raonables i intel·ligents que pensin, abans de creure’s segons quines mentides? ¿Quanta culpa és individual? Setena premissa: qui vulgui treure profit d’això ens està fotent molt. Disculpin.

El més llegit