Quan el clima uneix Trump i Mazón

Tan lluny i tan a prop. Donald Trump, inquilí de la Casa Blanca, i Carlos Mazón, president del País Valencià, pateixen un desgast polític després dels estralls causats per la força de la natura als seus territoris respectius. Salvant les distàncies i malgrat les diferències en l’origen meteorològic dels fenòmens, en l’estacionalitat i en l’orografia de les zones, hi ha paral·lelismes entre les inundacions que van deixar almenys 121 morts i més de 170 desapareguts a Texas i la riuada que va provocar 228 morts a València. Les pluges torrencials es van succeir en tots dos casos, concentrades en zones vulnerables i en un espai de temps mínim. Els recursos hidràulics de drenatge i d’emergència van fallar, perquè no estaven preparats per a fenòmens de tanta virulència. Les precipitacions excepcionals van desbordar rius i barrancs, van destruir àrees habitades, van interrompre serveis bàsics –llum i aigua– i van assolar infraestructures crucials. Les alertes que havien d’avisar la població van quedar curtes i van complicar l’evacuació de les víctimes. Tant Mazón com Trump havien aplicat retallades en els serveis d’emergència, tan aviat com van arribar al poder i després de derrotar els governs que els van precedir, més compromesos contra el canvi climàtic. Tots dos polítics conservadors pateixen ara una contestació política i social per la seva resposta davant les inundacions, que, en el cas de Mazón, a més, s’ha judicialitzat, amb la imputació de càrrecs públics. Trump, que ahir es va equivocar al fer broma i suggerir que Texas hauria d’haver tingut "campanes" per avisar la població, i el líder del PP valencià farien bé de reconèixer que els desastres naturals extrems arriben per quedar-se, que les seves polítiques mediambientals són erràtiques i insuficients per prevenir-los i mitigar-los, que els sistemes d’alerta primerenca han de millorar i que han d’educar la ciutadania perquè sàpiga respondre davant de situacions de tanta emergència.

El més llegit