Tot i que el creixent fenomen del que es coneix com a "suburbanització" té molts matisos, les xifres reflecteixen clarament que no es tracta pas d’un episodi puntual, sinó d’una tendència que s’està consolidant amb els anys. Molts ciutadans de Barcelona abandonen la ciutat per instal·lar-se en poblacions de la segona corona o, com defineixen els alcaldes de la zona, de l’arc metropolità. No és un assumpte nou, ja que ja es van produir onades migratòries internes en aquest mateix sentit a finals dels anys 90 i principis del segle XXI, amb la construcció massiva d’habitatge nou i l’auge de les urbanitzacions, però, fins i tot tenint punts de contacte, la situació actual es deu en bona part a l’augment del preu de compra o lloguer a la capital i a l’auge del turisme i la gentrificació. No es pot parlar, però, estrictament, d’una "expulsió" de Barcelona cap a la perifèria. Seria exagerat afirmar-ho, perquè també intervé en aquesta tendència l’elecció d’un municipi pròxim per mirar d’aconseguir més bona qualitat de vida, amb més tranquil·litat i proximitat a espais naturals, sense renunciar a la proximitat amb Barcelona i a un estil de vida urbà però sense tanta pressió ambiental.