Una dificultat per al PP

Pocs dies després del triomfal Congrés del PP, el que va ser president de la Comunitat Valenciana entre el 2003 i el 2011, Francisco Camps, ha oficialitzat el seu desig de tornar a liderar el partit en aquesta comunitat. Camps, que va obtenir tres majories absolutes consecutives, és una controvertida figura política la trajectòria del qual ha estat marcada per diversos escàndols judicials. Fins al punt que sent president de la Generalitat Valenciana va renunciar al càrrec per la seva suposada implicació en el cas Gürtel. Camps va ser investigat per presumptes delictes de suborn i prevaricació relacionats amb la recepció de vestits pagats per part de la xarxa corrupta, però va acabar sent absolt per un jurat popular que va considerar que no hi havia prou proves per demostrar que rebia regals a canvi de favors. De la mateixa manera, el 2024, en una altra peça relacionada amb la mateixa trama, també va ser exonerat d’adjudicar contractes irregularment a l’empresa Orange Market, sentència que encara no és ferma. I tot i que aquests no han sigut els únics casos judicials en què Camps s’ha vist involucrat –en sumen una quinzena en total–, tots els processos a què s’ha enfrontat han sigut arxivats o s’han resolt sense sentència condemnatòria. Per això, ateses les circumstàncies i vist que va haver de dimitir injustament i que no va gaudir de presumpció d’innocència, resulta molt difícil discutir el seu dret a ser compensat o almenys a intentar-ho. I si a això se li afegeix que el PP a la Comunitat Valenciana està en hores baixes per la deplorable gestió de la dana i postdana del president Carlos Mazón i que ben aviat necessitarà un recanvi, la seva aspiració està més que justificada. Una altra cosa és com encaixa aquesta aspiració amb les aspiracions del PP, perquè la possibilitat del seu retorn complica molt les coses a Alberto Núñez Feijóo en la seva actual croada contra la corrupció. I és que el líder popular, per ser creïble en aquest terreny, ha de distanciar-se de la Gürtel i de totes les trames encara pendents de judici que afecten el PP, que són moltes, i que s’arrosseguen d’etapes anteriors. Certament, pot argumentar que ell no era el president del partit quan es van produir els fets i que, per tant, no n’és responsable, però no podrà evitar que la marca torni a quedar tocada. I la figura de Camps, per molt exonerat que estigui i per molt legítima que sigui la seva intenció de tornar, no deixa d’associar-se amb aquella etapa política i llasta la imatge de renovació del partit i de partit net que vol projectar Feijóo. Una qüestió gens menor i més tenint en compte que malgrat el desgast que està patint el PSOE arran del cas Cerdán el PP no és el principal beneficiat del descontentament generat, ja que segons apunta l’últim baròmetre del CIS, més aviat sembla ser-ho Vox. I això quan encara no han començat els judicis pendents que tornaran a situar el nom del PP al costat de la corrupció.

El més llegit