A vegades la imaginació va més de pressa que la realitat. Sentint la reclamació que hi hagi arbres a la Via Laietana, vaig imaginar-me que un dia baixava a l’estació del metro de Jaume I i del sostre de l’andana en penjaven unes bosses gegants, fosques i humides, que s’aguantaven amb uns complicats sistemes de contrapès. Eren els receptacles que recollien les arrels dels nous arbres que feien ombra a la Via Laietana. Després, esclar, la realitat em va fer adonar que, si no hi ha arbres, deu ser perquè no tenen lloc per arrelar: al subsol hi ha les vies del metro i ves a saber què més. Potser ara, amb la nova reforma, s’hauria pogut trobar algun sistema per ombrejar els amples trams de vorera i posar-hi una mica de verd, amb grans testos per exemple, però al capdavall tampoc no és una novetat.