El malvat en l’era de la IA

"El nou malvat de l’OTAN: Espanya", així es despatxa la influent publicació digital ‘Politico.eu’ sobre la cimera de l’OTAN. La seva negativa a destinar el 5% del PIB a la despesa en defensa "ha convertit Madrid en el nou pària de l’aliança". L’article recorda que Trump ha declarat que els EUA no compliran l’augment de despesa que sí que ha exigit als seus aliats de l’OTAN. Sabem que Trump s’ha tret aquest 5% de la màniga per escenificar el seu poder a l’OTAN. Sabem que el servilisme dels països en acceptar-la té molt d’actuació. També sabem –o intuïm– que darrere de la postura de Sánchez hi ha la necessitat de no espantar els seus socis de legislatura i desviar el focus de la corrupció. Pot ser que sigui un "pària" a l’OTAN (com ell mateix va teatralitzar en la cimera), potser també en una UE dominada pels conservadors. ¿I entre la ciutadania? ¿I entre tots els que assisteixen atònits a l’adulació bavosa del cap de l’OTAN a Trump? Trump amenaça Espanya de doblar-li els aranzels, tot i que no està clar que pugui complir la seva amenaça. Sánchez està buscant joc. Si la seva imatge a Espanya està deslluïda, ¿per què no reflectir-se en la brillantor exterior? Una mica com el líder de la resistència... ¿Exagerat? Per descomptat. Tan vergonyosament hiperbòlic com aquest moment polític. Trump encarna l’instant. En una coctelera sembla haver-hi incorporat les lliçons propagandístiques de Goebbels, la manipulació d’Edward Bernays i l’agitprop de Steve Bannon (abans de Lenin), tot això espurnejat per la xarlataneria d’un guru per a emprenedors, l’extravagància d’un sobirà capritxós i el menyspreu a la veritat. En l’era de la IA, ¿a qui li importa la consciència? Un autoritari, sí, però sense ideologia per oferir a la ciutadania. Tan sols l’espectacle del seu desvergonyiment. Puntada de peu a la ciència, al pensament, als drets humans, a les lleis... "Soc fort, seguiu-me. Riguem-nos de l’enutjosa superioritat moral de l’esquerra i ballem sobre la tomba de la civilització". ¿Què ha sigut primer: el còctel o Trump? Culte a la personalitat, infantilització de la política, arrogància individualista de la societat, menyspreu per les institucions i ensorrament ideològic. Fa anys que estem preparant-nos per això. I ningú està exempt de culpa. Ione Belarra, en ple atac de Trump a Espanya per no assumir el 5%, acusa el govern de traïció ¡per haver firmat el 5%! S’estén la gesticulació extrema i la deshonestedat. Tot serveix per abatre l’oposició (tot i que sigui una presumpta aliada ideològica). Els lideratges sempre són fruit d’un moment. En el PP, és probable que Ayuso sigui la millor movent-se en aquestes aigües. ¿I en el PSOE? Un malvat també pot ser un brivall, un habitant del poble ras. Sánchez sembla disposat a jugar: "Seguiu-me, segueixo indestructible, jo sé moure’m en aquesta pista de ball i sabré defensar-vos...". ¿I ja està? ¿Tot queda reduït al tacticisme? En el fons, la gran qüestió: la necessitat de repensar –¿refundar?– l’esquerra en l’era de la IA.

El més llegit