Consensos en els canvis

Els jutges i fiscals es van mobilitzar aquest dissabte passat a Madrid a les portes del Tribunal Suprem i aquesta setmana aniran a la vaga convocats per les associacions majoritàries –Associació Professional de la Magistratura, Associació Judicial Francisco de Vitoria, Foro Judicial Independiente, Associació de Fiscals i Associació Professional i Independent de Fiscals– que representen jutges i fiscals de diferents sensibilitats ideològiques tot i que hi predomina una orientació conservadora o moderada. Protesten per la reforma judicial impulsada pel Govern central que, entre altres mesures, implicarà canvis en l’accés a la carrera judicial i al paper dels fiscals. La iniciativa governamental contempla regularitzar jutges i fiscals substituts i titulars sense necessitat d’oposició i facilitar l’accés a les carreres judicial i fiscal a través del quart torn, cosa que aquestes associacions interpreten com un menysteniment als principis de mèrit, capacitat i igualtat, com un possible colador que podria beneficiar persones sense experiència i com un risc de politització del procés de selecció que seria susceptible d’erosionar la independència judicial. L’Associació de Jutgesses i Jutges per la Democràcia, de tendència progressista, no s’ha sumat a la protesta perquè considera que la reforma promou la igualtat d’oportunitats i la professionalització, però critiquen el procés d’estabilització. Així mateix, el Govern central pretén reformar l’Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal atorgant als fiscals la direcció de les investigacions penals, funció que actualment exerceixen els jutges d’instrucció, així com reduir l’autonomia interna dels fiscals. Mesures que són interpretades com un mecanisme per incrementar el poder del fiscal general de l’Estat, dependent del Govern central, circumstància que podria convertir el Ministeri Fiscal en un apèndix del Govern i comprometre la separació de poders, alhora que limitaria l’autonomia dels fiscals i la seva capacitat per oposar-se a les ordres dels seus superiors. Totes aquestes crítiques són compartides pel PP i Vox, que també s’oposen a la reforma. I això que moltes de les modificacions que introdueix el projecte del Govern central pretenen resoldre problemàtiques que són reconegudes unànimement tant per part de les associacions judicials com per part dels partits polítics. I precisament per això el que seria convenient per al sistema polític és que aquesta reforma necessària es portés a terme de manera consensual i no aplicant una majoria parlamentària molt limitada i amb l’oposició de les associacions majoritàries. El context de polarització existent impedeix el consens, cosa que, tractant-se d’una reforma institucional, resulta imprescindible per a la seva legitimitat i permanència. Altrament, es corre el risc que quan canviï la majoria política, aquesta promogui una nova reforma, donant lloc a una espiral nociva d’inestabilitat en el disseny institucional.

El més llegit