L’emergència de successives crisis globals com la de la covid, els conflictes a Ucraïna i el Pròxim Orient, la disrupció del comerç global pels rampells proteccionistes dels EUA o el desconcert dels grans partits europeus davant l’ascens de l’extrema dreta ha restat rellevància pública al repte més urgent a què s’enfronta el planeta, una crisi ambiental amb múltiples facetes. Que la desvinculació de la primera potència mundial de la lluita contra el canvi climàtic sembli ara només una nota a peu de pàgina entre altres destrosses de l’Administració Trump és una mostra d’això. Com també ho és la temptació, dins la mateixa Europa, de relaxar els objectius de l’agenda verda: en alguns casos per adaptar-se sense dogmatismes a les possibilitats de fer una transició energètica realista i en d’altres per por o per falta de compromís.
El planeta que heretaran

El planeta que heretaran
El més llegit
- La venda a pes de 'caixes sorpresa' d'Amazon arriba al centre de Barcelona: "És com una loteria"
- Més de 250 professors universitaris exigeixen a la UB que investigui el cas Ramón Flecha
- Luis Enrique ignora Mbappé: «Soc soci culer, per això sempre em motiva jugar contra el Madrid»
- Catalunya, en alerta per fortes pluges: aquestes són les zones on més pot ploure
- Detingut per matar d’una punyalada un multireincident al Prat de Llobregat per una venjança