La massa viscosa

La massa viscosa

No em digueu que no és especialment divertit que aquells qui es proclamaven constitucionalistes quan Espanya es trencava s’hagin tornat de la nit al dia els grans apuntadors en contra del Tribunal Constitucional. Sí, n’hi ha hagut prou amb una impecable confirmació perfectament reglamentària de l’amnistia, també legalment aprovada, perquè la bandada madrilenya de llops rabiosos s’hagi llançat contra la seva nova presa, Conde-Pumpido, president del TC i nou dimoni en la llista oficial de malvats. En aquesta nova ofensiva el Madrid ultra es proclama fan del Tribunal Suprem, l’última institució que sí que han pogut assaltar, i exhibeix amb orgull el seu últim fitxatge d’estiu, anomenat Felipe González, que ha vingut a dir-nos que tots els qui no pensin com ell, siguin del Govern o del Tribunal Constitucional, en realitat són uns corruptes, i ens confirma el que ja sabíem, que en realitat no sap si votarà més el PSOE. L’expresident ja comença a cobrar els dividends del seu credo antisanchista, i fins i tot a Pedro J. Ramírez, en altre temps el seu gran crític, li escriu cartes d’amor dient-li que, tot i que recorda els GAL, ara ja és per fi un bon patriota. Ja només falta que un dia Felipe i Aznar s’abracin en algun aquelarre patrocinat i es tanqui per fi el cercle de la Transició.