La moral no té ideologia

No hi ha ideologia possible en la condició humana. És clar que com que ens agraden les coses fàcils organitzem la ideologia en dreta i esquerra, i llest. Aquest concepte espacial ens ajuda a entendre el que és molt complicat. La divisió hauria de ser entre bones i males persones, però d’entrada sembla massa moralista. Massa fàcil. ¿Qui és bona o mala persona? ¿Contra qui o a favor de qui? Les idees preconcebudes dilueixen aquesta diferenciació. ¿És Santiago Abascal bona persona o ho és Pablo Iglesias? Exemples en els extrems. Molts parteixen de bases equivocades. Ho he comprovat de prop. Diputats d’esquerra que descobreixen al Congrés o al Parlament que hi ha polítics de la dreta en qui es pot confiar i són bones persones, i diputats de dretes que s’adonen que no tots els d’esquerres són irresponsables i creguts. El cas Koldo, o Ábalos, o Santos Cerdán o Pedro Sánchez, ha obert els ulls a molts. Sobre la corrupció ja sabíem que era així. Un dels primers casos a la nostra ja no tan jove democràcia va afectar el PSOE i va passar per Catalunya. Va ser aquell escàndol de Filesa en què ningú es va enriquir, però li va donar vida comptable a les finances socialistes. No hi ha remei, però, tard o d’hora, o dirigents socialistes o populars, o nacionalistes a Catalunya, cauen a les xarxes dels diners fàcils, sigui per al partit o per a les seves butxaques. Però poso el focus en un altre aspecte moral que em sembla molt més greu, i mirin que la utilització fraudulenta dels diners públics ho és. Hi ha un convenciment des de l’esquerra que puters només poden ser els de dretes. És una idea preconcebuda, instal·lada sobretot entre aquells que consumeixen únicament material de lectura o auditiva que arriba des de l’esquerra i que mai fan autocrítica sobre el propi. El temps tot ho esborra i la memòria és feble, però encara tinc a la meva retina les fotografies publicades a Interviu d’aquell socialista, injuriat i oblidat ara, que va ser director general de la Guàrdia Civil, Luis Roldán, en calçotets i un ninot de plàstic negre en una orgia en un hotel de Mallorca. En aquest cas l’àudio en què Koldo Aguirre es reparteix amb José Luis Ábalos unes noies per preparar una festa ha sigut un xoc per a totes les dirigents socialistes, però també per a la societat en general. Si això s’acompanya amb un vídeo d’Ábalos assegurant un 8M que ell és un feminista, el desprestigi i la vergonya és tal que serà difícil que el partit torni a ser creïble en aquests temes durant temps. I és injust. Moltes són les dones que treballen en el PSOE perquè aquestes qüestions transformin la societat. Però també en el PP. I així ha sigut des de fa molt, tot i que des d’alguna esquerra no es contempli com una tasca sòlida. És més, aquesta feina es considera només de cara a la galeria. I també és injust. Resumint: de puters n’hi ha a tots els partits, igual que bona gent. Massa idees preconcebudes que ens empenyen a només veure el propi. L’honestedat sempre comença per un mateix.

El més llegit