¿Moció Feijóo?

Pedro Sánchez es troba en el seu moment més difícil, potser prop d’un tràgic final. ¿Què hauria de fer Feijóo? Demanar que dimiteixi és lògic, però ha estat així tota la legislatura. No hi afegiria res nou. La moció de censura convencional és impossible perquè la seva relació amb el PNB i els nacionalistes és pèssima i encara ha empitjorat últimament per allò del català i l’eusquera a Europa. ¿Esperar que Sánchez es cogui a la seva pròpia salsa? No donaria la imatge d’un futur president que pensa en positiu i vol obrir una altra etapa política no frontista, una de les seves grans i greus carències. Però la Constitució li permet una arma que –tot i que no resultés– li permetria, com a mínim, adquirir una imatge no exclusivament partidista. Les eleccions depenen de Sánchez i la moció de censura convencional és impossible. D’acord, però Feijóo pot exigir una immediata qüestió de confiança, i si Sánchez no la presenta serà evident que no té majoria per governar. I que ho sap. I llavors, sense qüestió de confiança, Feijóo pot encoratjar una moció de censura instrumental, només per convocar eleccions i que s’obri una altra etapa. ¿Com? Negociant amb altres grups parlamentaris –actitud oberta que li ha faltat– una moció de censura amb un president que no sigui ell, ni ningú del seu partit, i amb un únic programa: la convocatòria d’eleccions en el termini més curt possible perquè Espanya pugui superar l’empantanegament. ¿Quin candidat? Hauria de ser fruit d’un pacte ampli, perquè quedés clar que no és una operació del PP sinó només una moció instrumental, perquè després els ciutadans puguin votar el rumb a seguir. El candidat podria ser algú sense signe massa definit de l’establishment de Madrid. O un home del PNB, com Iñigo Urkullu. O el president de Castella-la Manxa, García-Page. O un pare de la Constitució, com Miquel Roca. És possible que l’intent no fructifiqués, però Feijóo hauria emès un senyal que no està tancat al món del PP, que està disposat a governar sense exclusions, i que Vox no és l’únic soci possible. Pot perdre poc i guanyar molt si aconsegueix una imatge més oberta, de polític pragmàtic que sap que Espanya no s’acaba en els partits de centredreta o dreta extrema. Si Sánchez no presenta la qüestió de confiança per poder ressuscitar amb una mica d’aire –que no ho té fàcil–, i Feijóo no intenta la moció de censura instrumental –o no li surt–, quedarà clar que la política espanyola està prop d’un atzucac. Sánchez no podria governar de veritat i Feijóo ni hauria pogut convocar eleccions amb una moció de censura instrumental. Seria greu que fóssim allà, que el frentisme hagués deixat la política espanyola sense un altre camí que l’agonia d’un president que no només ha perdut –amb Ábalos i Santos Cerdán– la força moral amb què va guanyar la moció de censura, sinó que sembla haver-se quedat sense majoria per a un programa que no sigui només el frontista-negatiu: evitar el Govern PP-Vox.

El més llegit