L’‘streaming’ impacient

L’streaming és molt impacient pel que fa a sèries. Aquelles que no aconsegueixen sumar una quantitat decent de visualitzacions en un termini reduït (en la pràctica, menys d’un mes) solen estar condemnades a la cancel·lació. Les decisions de no renovar sempre són traumàtiques, però la decepció per als seguidors sol ser més gran quan la història queda inconclusa. Prime Video va anunciar fa setmanes la cancel·lació de La rueda del tiempo, una sèrie de fantasia èpica que adapta la saga de Robert Jordan. La decisió va causar sorpresa, ja que l’última temporada havia rebut innombrables elogis. El més dolorós per als fans, segons han fet constar a les xarxes, ha sigut que no se li hagi donat un final que tanqués de manera digna les trames. La cancel·lació ha sigut el resultat de dues variables. D’un costat, una inversió multimilionària que no ha aconseguit els resultats esperats (en el cas d’Amazon, aconseguir altes per al servei Prime i cert impacte cultural). D’un altre, el fet que la companyia hagi adoptat una nova línia editorial que advoca per un altre tipus de productes (en especial, aquells que no requereixin un desemborsament econòmic com aquest). Amazon, com a productora, té l’última paraula a l’hora de decidir sobre la continuïtat de les seves sèries. I almenys en aquest cas, li ha sigut igual com afecti la insatisfacció generalitzada d’aquests usuaris. El showrunner, Rafe Judkins, va reconèixer en un post d’Instagram que no en tenia ni idea de per què la sèrie havia sigut cancel·lada i com de devastador estava resultant assumir aquest final abrupte. Sobretot, tractant-se d’una sèrie convertida en un projecte en evolució constant per donar resposta a una font literària que consta de 13 llibres i una preqüela. "Un dels meus objectius principals al fer aquesta sèrie, fins i tot des dels primers esborranys del pitch, va ser explicar tota la història. Perquè els llibres de The wheel of time fan el que la televisió sempre ha fet millor: millorar amb el temps", va escriure Judkins. "A mesura que els nostres actors i l’equip s’afegien al projecte, ells també en podien veure el potencial si se’ns permetia acabar aquesta història increïble. Vam fer molts sacrificis, tant personals com creatius, en el camí per arribar a aquest final, així que quedar-nos curts és com un cop dramàtic per a tots nosaltres". La cancel·lació de La rueda del tiempo també és un perfecte exemple de l’acceleració i compactació que la ficció ha experimentat amb la irrupció de les plataformes de streaming. Voler resultats ràpids ha repercutit en temporades cada cop més curtes, amb menys episodis i la valoració de la continuïtat en un lapse reduït. Avui dia fins i tot es prenen decisions de renovació abans que s’estreni la nova temporada. El resultat és una ficció ràpida amb escassa capacitat per deixar un pòsit que vagi més enllà del mes i mig. Sèries de televisió de les quals amb prou feines recordem res quan se n’estrena una nova temporada. Les plataformes són impacients pensant en l’eficiència: cada dòlar invertit en un programa que no connecta ràpid amb l’audiència és una oportunitat perduda per captar nous clients amb una altra estrena. Per a Judkins això no fa sinó anar en contra d’allò que és inherent a la narració serial: la seva capacitat per explicar històries al llarg del temps, per desenvolupar narratives complexes i per fer que l’espectador entauli una relació estreta i profunda amb els personatges que veu a la seva pantalla. Els fans s’han mobilitzat per cridar l’atenció d’una altra cadena o plataforma, confiant que algú reprengui el projecte. Tot i que el miracle sembla poc probable. La cancel·lació de La rueda del tiempo no només marca l’abrupte final d’una història ambiciosa i en desenvolupament. També simbolitza una crisi més àmplia en el model actual de consum televisiu. L’obsessió per mètriques immediates i retorns ràpids està deixant de banda el valor del relat sostingut. Mentre les plataformes prioritzin la rendibilitat exprés sobre la fidelitat del públic i la integritat narrativa, la televisió com a art de llarg recorregut corre el risc de convertir-se en una desfilada fugaç de promeses truncades. Potser és moment que la indústria reavaluï el seu rumb i torni a apostar per la cosa que va fer gran la ficció seriada: la paciència, el compromís i el respecte per les històries ben explicades.

L’‘streaming’ impacient

Voler resultats ràpids ha repercutit en temporades més curtes, amb menys episodis, i a valorar la continuïtat en un lapse reduït

El més llegit