¿Són els fills dels pares, de l’Estat, o de qui són? La pregunta no és precisament retòrica. El rau-rau amb la DGAIA no és nou d’ara. Fa anys que circulen històries dickensianes. Menors arrencats dels braços de les seves "males mares" que després anaven a parar a centres on, lluny d’estar millor atesos, quedaven exposats a abusos inconfessables. Nens que s’escapaven i ningú no els anava a buscar mai més. Diners públics escolant-se a sinistres butxaques privades. Etcètera.