Pixar fora de test

Confesso que quan ho vaig veure l’altre dia em va impactar. Perquè el cartell no penjava als urinaris d’un after, ni als lavabos d’una gasolinera de carretera; ni tan sols en un lloc propens al descontrol escatològic com pot ser un vestidor de futbol. Va ser als lavabos masculins de Radio Madrid on va aparèixer un dibuix que emulava l’acció del Manneken Pis, amb un cercle de prohibició estampat enmig de la seva figura i un text que deia: "No orinin a terra". La veritat és que, passada la sorpresa inicial, tampoc vaig haver de buscar gaire en la meva memòria per recordar algun xipolleig en els fluids que algú, amb mala punteria i pèssima educació, havia deixat en herència com si es tractés de marcar territori caní. Sé que pot semblar una simple anècdota. També pot ser que hagi entrat en aquesta edat on tornar-se un rondinaire és gairebé desitjable. La meva dona em clava unes bronques de campionat quan em paro enmig del carrer per recollir un paper o una ampolla que són a terra. Sé que he desenvolupat una espècie de TOC i per això limito les meves accions netejadores a quan l’objecte abandonat i la paperera disten menys de cinc metres. Però és que el paisatge és cada vegada més desolador. Bosses de plàstic, merdes de gos, restes de menjar o burilles de cigarro escampades per les voreres, llaunes de cervesa tirades enmig del bosc, contenidors que vessen escombraries, gresques de matinada en ple carrer que fomenten l’insomni dels altres, mòbils a tot volum a l’AVE... Si ni els banys d’un lloc de treball com la ràdio sobreviuen a aquesta epidèmia, bona nit i tapa’t. És clar que la urbanitat, aquest conjunt de normes que inventem per conviure, es bat en retirada. Una d’aquestes normes era respectar-se un mateix i els altres. Una altra, escoltar abans de parlar. I una altra, comprendre abans que jutjar. Però res d’això està de moda. Avui triomfa l’exabrupte, l’apressament i la recerca de notorietat a qualsevol preu. Potser per això acabem pixant fora de test. En tots els sentits.

El més llegit