Perquè Trump es cansa aviat, no sembla capaç de mantenir l’atenció durant gaire temps o, millor encara, s’impacienta quan les coses no surten ràpidament com ell vol. La guerra d’Ucraïna il·lustra perfectament aquesta actitud. Durant la campanya electoral va culpar Biden de la guerra (també va dir que l’havia començat Zelenski) i va afirmar que ell l’acabaria en només 24 hores, abans fins i tot de la seva presa de possessió com a president. Cinc mesos més tard ja no ho diu, se n’ha adonat que no és fàcil i que pot doblegar el braç a l’ucraïnès, com va fer en un vergonyós espectacle que va tenir lloc al Saló Oval, però que Vladímir Putin no es deixa, com demostren els escassos resultats de la seva conversa telefònica d’aquesta setmana. Trump no parla ja de resoldre el conflicte en un tres i no res sinó que sembla pensar a deixar-lo en mans dels contendents perquè siguin ells els que trobin una solució: "És un assumpte europeu i hauria de seguir sent-ho", acaba de dir. Fins i tot ha insinuat que el Vaticà podria encarregar-se de facilitar aquests contactes.