Després de mesos de reticències i dubtes, la Comissió Europea ha decidit estudiar si l’acord que va firmar amb Israel el 1995, i que va entrar en vigor el 2020, compleix o no el vessant que crida a respectar els drets humans. La decisió pot semblar tímida en comparació amb el que passa a Gaza, però suposa un canvi radical en la postura de la Unió Europea, paralitzada fins ara per les seves divisions internes amb relació al conflicte palestí. Tampoc hi ha hagut unanimitat en aquest cas, però 17 països de la UE, tres més dels necessaris, han instat la Comissió a iniciar aquesta revisió que podria acabar en una suspensió parcial o total de l’acord. Això confirma el canvi d’actitud de molts d’aquests països, tenint en compte la soledat amb què van actuar Espanya i Irlanda quan van plantejar una iniciativa semblant fa quinze mesos. El tràgic deteriorament de la situació humanitària a Gaza i la determinació del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, de prosseguir l’ofensiva fins a aconseguir l’expulsió dels gazians comencen a modificar actituds. No sembla que l’intent de Netanyahu d’aprofitar l’assassinat de dos diplomàtics d’Israel a Washington hagi de modificar el compromís assumit per la responsable de la política exterior de la Comissió, Kaja Kallas, d’estudiar la possibilitat d’aquesta revisió. L’equiparació portada a terme per Netanyahu dels crits de "Palestina Lliure" pronunciats per l’assassí de Washington amb el sinistre "Heil Hitler" dels nazis no ha jugat a favor seu. Pot haver escandalitzat Alemanya, un dels països que no figura entre els 17 signants de la sol·licitud de revisió de l’acord.