La mobilitat a la regió metropolitana, en el seu sentit més ampli, des de Vilanova, Igualada, Manresa, Granollers o Mataró fins al mateix centre de Barcelona, no deixa de créixer en els últims anys. Tant per l’increment de l’activitat econòmica i l’ocupació com per l’evolució sobre el territori del mapa residencial i productiu: pols d’activitat emergent i cada vegada més variats al nucli central metropolità (Barcelona, l’Hospitalet, Esplugues...) i desplaçament de població a les corones més exteriors a la recerca de vivenda relativament més assequible. La ciutat dels 15 minuts en què habitatge, estudi i feina es troben a quatre passes pot plantejar-se com un horitzó utòpic. Però més aviat sembla un luxe a l’abast d’uns quants, que no pot servir com a model general per a una realitat de mobilitat molt més extensa i complexa.