Quan la policia intervé els nostres mòbils o el nostre ordinador, que ve a ser el mateix, hauria de tenir límits legals a l’hora d’explorar-los. Ho dic perquè el telèfon és ja una sucursal del cap, de manera que entrar a la zona dels whatsaps, per exemple, ve a ser com envair el cervell. Un es caga mentalment en el seu pare moltes vegades al dia, hi ha gent que es caga fins i tot en Déu. Però ho fa de portes endins, motivat per un impuls momentani. No significa que hagi deixat d’estimar el seu pare o anar a missa. No, home, no. Si hi hagués un jutge capaç de revisar-nos el cap (cosa que sembla que no està gaire lluny de passar), es quedaria espantat davant les coses que pensem sense que tinguin cap repercussió en la realitat exterior. I si fóssim capaços d’entrar al cap d’algun jutge (com el de la tarima), canviaríem de nacionalitat.