De Santiago a Sevilla

Al voltant de 6.000 persones ja havien pujat a la Giralda de la catedral de Sevilla (682.000 habitants) dijous, 15 de maig, a les quatre de la tarda. A aquesta hora, l’embús d’éssers humans ja era considerable en el recorregut per arribar al cim. Al preguntar-ho, l’empleat que protegia l’ordre de la cua em comenta que el rècord sol estar en 10.000 i que, en dies de festa, el normal és arribar a 8.000. És festa de Sant Isidre a Madrid i això sempre es nota. Uns metres més enllà, hordes de turistes de totes les nacionalitats fotografien sense esgotar-se la tomba de Cristòfor Colom i l’altar major. La catedral sevillana va ser el 2024 el tercer monument més visitat d’Espanya, amb 2,2 milions d’entrades. Per davant només la van superar la Sagrada Família de Barcelona (4,8 milions) i l’Alhambra de Granada (2,7 milions). El centre de Sevilla fa ja molts anys que es va convertir en un preciós parc temàtic pres pels turistes i que els locals amb prou feines visiten. María José Ruiz Acosta, companya de facultat a Pamplona i avui professora i historiadora de periodisme a la Universitat de Sevilla, em relata els dos mons en què es divideix la seva ciutat. El que veiem des d’una terrassa amb vistes a la catedral i "el centre centre", als carrers veïns a l’Alameda de Hércules, on encara perviu la Sevilla més autèntica. El turisme, reconeix, ha generat riquesa i feina, i també ha ajudat a embellir i cuidar una de les ciutats més boniques per les quals poden passejar-se a Europa. ¿A canvi? Preus abusius al centre turístic, restaurants de menjar porqueria sense identitat ("¿què pinta servir paelles insípides aquí?", es pregunta, rient), hotels i hotelets a cada porta del barri de Santa Cruz i les habituals i horripilants botigues de souvenirs. No obstant, ni un indici de turismofòbia. Dos dies abans, pelegrins procedents de mig món (manen els nord-americans) i de totes les edats ocupaven els quatre carrers del centre i els hotels de la ciutat compostel·lana. El 2024, mig milió de pelegrins van rebre la compostel·la, confirmació del recorregut que, oficiosament, per les seves nou rutes diferents van fer parcialment o totalment fins a 1,5 milions de persones. Tret dels quatre carrers turístics que porten a la plaça de l’Obradoiro, sorprèn la degradació del casc antic, amb moltes cases deshabitades, finestres tapiades i façanes que cauen a trossos. El grafiti hi és habitual. El comerç és a penes inexistent. Cal anar-se’n als afores del centre per poder veure l’altra realitat de la capital gallega (100.000 habitants, quarta a la seva comunitat), molt influïda per la població universitària, que ja ascendeix als 20.000 estudiants. De Santiago a Sevilla, passant per Madrid, Barcelona, València, Màlaga, Granada, Còrdova, Palma de Mallorca i fins i tot Girona, els centres de les ciutats més turístiques del país ja han començat la nova temporada de visites que tornarà amb els debats eterns sobre la gestió del turisme. No pot buscar-se una resposta comuna a totes. Cada cas s’ha d’analitzar individualment..

El més llegit