El problema és que estem en un temps en el qual cal prendre partit i de manera extrema. O amb uns o amb d’altres. I el sentit comú, a fer punyetes. La llista de temes que obliguen a prendre partit és infinita. Un exemple va ser l’apagada. O estàs amb les renovables o pròxim a les nuclears. No hi ha opció. Un altre exemple va ser la mort del Papa. O el Vaticà serà controlat per l’Opus o ets seguidor de la teologia de l’alliberament. Els pols oposats marquen els relats. Així, si consideres que l’opa del BBVA sobre Banc Sabadell tirarà endavant, ets un mal català. No obstant, si penses que estaria bé que el Sabadell continués sent de Sabadell, gairebé ets un indepe o nacionalista. I així anem malament. Molt malament.