Trump, marxa enrere

Diumenge em preguntava si el món –la realitat econòmica– estava començant a domar Trump i les seves aberrants tarifes aranzelàries del 2 d’abril, "el dia de l’alliberament". I després de dos dies de trobades a Suïssa, el secretari del Tresor, Scott Bessent, i el vice primer ministre xinès, He Lifeng, han anunciat que "en un clima de respecte mutu" els dos països han acordat obrir una negociació i suspendre durant 90 dies les tarifes dels EUA d’un 145% a les exportacions xineses i les xineses del 125% a les americanes. I com que la guerra comercial va ser iniciada amb gran pompa per Trump, queda clar que el president MAGA ha fet marxa enrere. ¿Quin sentit té haver multiplicat ostentosament els aranzels a la Xina per deixar-los ara –almenys de moment– gairebé igual que com estaven abans? Cap. La realitat ha domat l’indomable quan les grans cadenes Walmart i Target van advertir el president que els seus comerços tindrien greus problemes de proveïment per falta de productes xinesos i els preus tendirien a l’alça. I Scott Bessent, que ja havia convençut Trump, després del fort càstig al dòlar dels mercats, de suspendre durant 90 dies les anomenades tarifes recíproques a molts països i de no cessar –com havia fanfarronejat– el president de la Reserva Federal abans del final del seu mandat, ha tornat a fer de bomber. Trump és arbitrari i megalòman, però té al seu costat un pragmàtic financer –que sap qui és el cap– i que ha dit sense immutar-se que la culpa de la guerra comercial amb la Xina és de Biden. ¡D’acord! Ens haurem d’acostumar a la tensió entre la Xina (el poder ascendent) i els Estats Units (fins ara l’hegemònic). ¿Qui dominarà el futur? ¿Quin avançarà més ràpid en la intel·ligència artificial, cosa que tindrà múltiples conseqüències? ¿Què passarà amb Taiwan? Però és positiu que les tensions no degenerin en una hostilitat total que perjudiqui l’economia dels dos països i la de la resta del món i pugui fins i tot portar a xocs militars. Però si el gran l’objectiu era contenir la Xina, ¿per què una guerra comercial també amb el Japó, la UE i d’altres? Hi ha una gran obsessió nacionalista–proteccionista en els missatges de Trump que fa que, malgrat que després de l’acord de Suïssa els mercats han reaccionat a l’alça, la preocupació segueixi viva. Trump fa marxa enrere en les seves maximalistes i equivocades ambicions, però... Potser l’error de Trump té una explicació. Creia que un tracte favorable a Putin a Ucraïna acostaria Rússia als Estats Units i la Xina quedaria aïllada. I Europa acceptaria perquè necessita Amèrica per protegir-se. Però Putin volia més del que Trump ha pogut oferir-li, perquè Zelenski i Europa (amb la Gran Bretanya) han aguantat. I els mercats s’han rebel·lat davant un president desconcertant. Trump fa marxa enrere i potser està rectificant, però el món ja és un altre. Amèrica és menys previsible i Europa –tot i que tindrà costos– no pot continuar externalitzant-li la seva seguretat com des de la creació de l’OTAN, el 1949..

El més llegit