Una cultura dels animals

L’algoritme d’Instagram va fer que m’aparegués fa poc a la pantalla un monòleg de Marc Giró de fa uns mesos amb el títol "Els gossos són persones", que no havia vist. El showman justifica allà, amb el seu peculiar humor, el valor de l’apreci a les mascotes, les cures que els fan els seus amos i el temps que els dediquen, que en poc es diferencia de les atencions que podem prodigar a persones de l’entorn. Penso com les mascotes ens donen, amb la seva convivència, una mesura diferent de les coses, ens obren interrogants allà on tot són prejudicis i suposicions, on animal i persona són dues categories que ens ensenyen a mantenir ben separades, com si l’animalitat d’un gat hagués d’oposar-se a la humanitat d’una persona. Els pensadors han intentat salvar aquestes contradiccions: em quedo amb l’estupor que envaïa el filòsof Jacques Derrida quan es plantava, nu, davant un gat domèstic i sentia vergonya per no portar roba davant d’un altre animal que tampoc anava vestit. El pudor davant una altra persona s’entén, però ¿d’on surt la incomoditat de la nuesa quan és una mascota la que et mira? D’això en parla, entre altres coses, un dels documentals que pot veure’s aquesta setmana al festival Docs Barcelona, Unanimal, un relat que contraposa falses creences i noves mirades sobre el fenomen animal en relació amb els humans. El llargmetratge, que compta amb la narració d’Isabella Rossellini, posa al centre aquest canvi progressiu que hem viscut en els vincles amb els animals que més freqüentem i que han donat lloc a una autèntica revolució cultural, amb nous hàbits, serveis i negocis al voltant del fenomen. El factor animal pesa també, fa temps, en la nostra capacitat de comprendre’ns a nosaltres mateixos com a societat. És inoblidable la interpretació dels estralls que va causar l’estalinisme que l’escriptor George Orwell va portar a la faula Rebel·lió a la granja el 1945, amb un variat elenc de gallines, porcs i altres animals de corral com a protagonistes. També la recreació multipremiada de l’infern nazi a partir del viacrucis d’una societat de ratolins sota el jou cruel de gats a Maus, la novel·la gràfica d’Art Spiegelman que es va allargar tota la dècada dels 80. Revisitem una vegada i una altra la nostra història amb ulls nous a través dels animals, de vegades de forma encara més surrealista, com veiem de nou en la programació del Docs Barcelona i la projecció de Rabbit a la Berlin, un documental que el 2010 va ser nominat als Oscars. Arriba ara a les nostres pantalles per explicar-nos l’impacte de la construcció del mur de Berlín i la seva posterior demolició des del punt de vista dels conills que van poblar la zona de la mort, aquell verd terreny de seguretat en el qual els soldats podien disparar a persones si el creuaven, i que va ser un paradís per als conills. La metàfora de la seva estratègia de supervivència, tan diferent en algunes fases, tan semblant en altres, de la de les persones atrapades en un costat geogràfic de la història, commou com sols pot fer-ho una cosa íntimament humana.

El més llegit