Aviat, el 25 de juny, es complirà un any de l’acord a què van arribar el PP i el PSOE per renovar el CGPJ després de més de cinc anys de retard. L’acord havia de servir, entre altres coses, perquè el nou Consell pogués nomenar les nombroses vacants que afecten el funcionament normal de la justícia. Entre les quals vacants a la cúpula judicial que inclouen el Tribunal Suprem, l’Audiència Nacional, els Tribunals Superiors de les Comunitats Autònomes i les Audiències Provincials. A principis d’any l’òrgan va aconseguir el consens necessari per designar 30 places, 21 de les quals corresponien a l’alt tribunal. No obstant, aquestes designacions han sigut impugnades judicialment davant les sospites de l’aplicació de quotes per afinitats ideològiques i ara la validesa dels nomenaments depèn del mateix Suprem. I s’hi ha d’afegir que segueixen pendents altres nomenaments clau en aquest mateix tribunal, entre els quals les presidències de les sales Penals i del Contenciós Administratiu, perquè els membres del Consell no aconsegueixen posar-se d’acord. I això és una cosa que no fa més que donar aparença de veracitat a la sospita que s’apliquen quotes polítiques, tot i que com ja passés amb els primers nomenaments els uns emmascarin els vetos ideològics en raons de paritat de gènere mentre que als altres els serveixi per garantir la continuïtat al lloc de persones considerades afins amb els mandats expirats. I no són els únics nomenaments pendents, ja que en total són prop de 60 els que resten per designar en els diferents nivells de la justícia.