M’agradaria viure una setmana en què no passi res excepcional, històric, únic i irrepetible. Una setmana vulgar, monòtona, amb els seus set dies ordinaris del primer a l’últim, planificats, previsibles i si em permeten una mica avorrits. Infravalorem la capacitat guaridora de l’avorriment ben entès, aquell que ens permet abandonar-nos en uns llimbs de l’ànim en què res ni ningú ens interessa o ens afecta prou per regalar-li la nostra atenció. La infraestimulació dels sentits, la fotesa. La calma.