Hiperconnectats amb quasi tot

Desenes de milers de braços alçats amb l’iPhone esperaven per fotografiar l’habemus papam a la plaça de Sant Pere. Això té un sistema de ressonàncies gairebé il·limitat, en un món d’hiperconnexions tant per al bé com per al mal, per a la pau i la guerra. Així, com si hi fóssim, hem viscut els assalts al Capitoli, la iniquitat de Hamàs, els atacs houthis, les crisis que ens absorbeixen per un moment i que oblidem en un instant. Això és el que va del papa Lleó XIII a Lleó XIV, en una altra època de confusió i greus xocs d’idees. La diferència és que ara tot flueix a la velocitat de la llum, fins a tal punt que la memòria només absorbeix una fracció de tot el que passa. Al matí, una votació deixa el candidat a canceller alemany transitòriament en suspens; al migdia, una apagada elèctrica ens sotmet a la consternació; a la nit, un altre experiment amb la naturalesa humana ens desconcerta. És com si Corina Machado ja no existís, i Ucraïna ja no importés, perquè estem a punt de registrar el nou conflicte armat entre l’Índia i el Pakistan i després l’oblidarem de seguida. Es podria dir que el cost de la hiperconnectivitat és l’oblit. L’ultraconnectat Elon Musk sembla haver-se retirat dels escenaris. Els drons ho veuen tot però nosaltres gairebé no sabem res. Hi ha guerres pel liti, vivim uns segons a Instagram, mentre immenses transaccions financeres flueixen a través de cables submarins. En el món de l’always on, sempre estem connectats, però sovint ignorem com i per què. Davant el cabdal de la hiperconnectivitat, l’acte sobirà de votar a les urnes pot perdre importància. Si les idees tenen conseqüències, com és possible que els xocs d’idees no les tinguin? La consciència del segle XXI, els seus errors i ambigüitats, estan en joc. El segle XIX, en què Lleó XIII va ser Papa, també va ser turbulent per al món catòlic. Ara, Lleó XIV s’enfronta a un panorama global encara més tens i trasbalsat. En realitat, el que en diem ‘guerres culturals’ tenen el risc de convertir l’esperit en no-res. Vivim una profunda crisi de consciència europea, i per això culpem qui sigui. Amb el nou papat, hi ha l’oportunitat d’avaluar amb profunditat cristiana les coses que estan passant, si tenim en compte Chesterton: "L’Església ens demana que ens traiem el barret, no el cap, quan hi entrem". Lleó XIV va començar reiterant un missatge de pau perquè "el mal no prevalgui". És un pontificat que, i no només per la sorpresa que ha estat el cardenal Prevost, comença amb elements desconeguts: la Xina, el relativisme, la nova dreta, el transhumanisme, la política de la despossessió, la intel·ligència artificial i allò que ja no té nom: la propensió humana al pecat i a la injustícia. És un panorama inevitablement confús perquè, entre altres coses, hi ha qui creu més en les novel·les de Dan Brown que en els evangelis.

El més llegit