L’Església és una realitat transnacional, que no coneix fronteres i, per tant, global, que es regeix per criteris no assimilables en el món de la política. L’elecció de Lleó XIV n’és una prova. Robert F. Prevost va néixer als Estats Units d’Amèrica, concretament a Chicago, d’arrels europees per part de pare i llatinoamericanes i espanyoles per part de mare (el seu segon cognom és Martínez). La seva vida ha estat la d’un missioner de l’orde de Sant Agustí (OSA), i de fet ha viscut entre dos mons, el nord-americà i el sud-americà, entre els EUA i el Perú, la seva pàtria d’adopció. Tant és així que té dos passaports, i al Perú el consideren un dels seus: hi ha viscut vora vint anys de la seva vida, en diverses ciutats i missions del hinterland, com a formador i professor però també exercint responsabilitats pastorals de primera línia. Una d’aquestes responsabilitats va ser, en la dècada dels noranta, la d’encarregat de la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat a Trujillo. Finalment, l’any 2014 el papa Francesc el va nomenar bisbe de Chiclayo, al nord del Perú, i l’any 2023 el fa venir a Roma per presidir l’important Congregació de Bisbes, de la qual surten els nomenaments episcopals del món sencer. Aquell mateix any, i només en fa dos, va ser fet cardenal. El papa Francesc va veure en ell una persona que podia assumir tasques de govern i fer-ho des d’una llarga i profunda experiència pastoral. Ara, 132 cardenals li han fet confiança absoluta i amb més de 2/3 dels vots i a la quarta (!) votació l’han elegit bisbe de Roma i, per tant, successor de l’apòstol Pere. El papa Lleó és el nou Pere que ha de guiar l’Església en els pròxims anys.