Els polaritzadors tenen la mà massa llarga. Ara ja no es tracta només que siguis del Madrid o del Barça, de l’extrema dreta o de l’extrema esquerra, de Tezanos o de Michavila. Aquests dies t’has de mullar i ser de les energies renovables o de l’energia nuclear. Com diu el meu col·lega Germán Frassa, la gent canvia d’opinió quan canvia de vida. I l’ensurt de l’apagada n’ha situat molta en la predisposició a canviar d’opinió en matèria energètica. Per aquesta bretxa s’han colat els lobbies d’un signe i l’altre. Els uns culpant les renovables del col·lapse de la xarxa elèctrica i els altres anunciant les set plagues d’Occident si s’acaben tancant les centrals nuclears amb el calendari actual. Com diria Rajoy, "tot és mentida, excepte alguna cosa". Algunes energies renovables poden generar pics de potència per la seva imprevisibilitat. N’hi ha d’altres de renovables, com la hidroelèctrica, que no tenen aquest problema. I que fins i tot podrien aportar estabilitat si es fes cas de propostes com la d’Iberdrola sobre centrals reversibles. Però, és clar, és una empresa massa gran perquè aquest Govern l’escolti. També és veritat que el discurs antinuclear és una altra "excepció ibèrica".