A la Conferència de Potsdam, discutint amb Churchill sobre Polònia, Stalin va pronunciar una de les seves frases més famoses. "Per cert", va dir, estufat, mentre s’esborrifava el mostatxo, "¿quantes divisions vau dir que tenia el Papa?". Certament, no n’hi havia cap, al Vaticà: ni tancs ni regiments. Com a molt, un centenar escàs de guàrdies suïssos, empolainats a la manera de Rafael. Això sí, en aquella època, ara fa vuitanta anys, al Vaticà també hi havia bombers. I encara ara. Tampoc no podem parlar de divisions, per descomptat, tot i que, durant els moments convulsos dels estats pontificis i al llarg de la II Guerra Mundial, van exercir, de fet, com a guàrdia pretoriana. Ara, els bombers vaticans tenen tres o quatre vehicles, uns quants extintors, unes quantes mànegues i para de comptar. En són una trentena i, a diferència de la Guàrdia Suïssa, no cal que siguin suïssos, però sí catòlics i solters, amb una "sana e robusta costituzione psicofísica". S’anomenen, com els col·legues italians, Corpo dei Vigili del Fuoco (en el seu cas, Dello Stato della Città del Vaticano), que és una manera força simpàtica de descriure els bombers, imposada per Mussolini l’any 1938, fent referència a la Militia Vigilum de Cèsar August. Vigilants del Foc. El patró dels bombers vaticans és sant Lleó IV, que va tenir la delicadesa d’intervenir davant l’Altíssim, al segle IX, per apagar el foc que estava destruint el Borgo, el barri del que ara coneixem com a Vaticà i entorns. D’aquest famós incendi, que es va aturar de cop després de la benedicció amb la senyal de la creu impartida pel Papa, en fa memòria un quadre magnífic, que es pot contemplar a les estances de Rafael al Vaticà. Descriu el foc i la intercessió del Pontífex i, en primer pla, es veu com Enees fuig de Troia (també en flames) amb Anquises, el seu pare, a collibè. És una picada d’ullet al mític antecedent troià de Roma.