Incertesa 80 anys després

Europa commemora el 80è aniversari del final de la Segona Guerra Mundial en un clima insòlitament diferent del dominant a partir de la contribució determinant dels Estats Units en la derrota del nazisme, la consolidació del vincle atlàntic mitjançant el Pla Marshall i la fundació de l’OTAN el 1949, l’articulació del projecte europeu a partir del Tractat de Roma, firmat el 1957, i la lògica política de la Guerra Freda. Un veloç canvi en les relacions entre els estats, la tornada a la Casa Blanca de Donald Trump, el desafiament de la Rússia de Vladímir Putin, l’auge de l’extrema dreta en diferents països occidentals i la revolució de les tecnofinances, entre molts altres factors, omplen el futur d’incerteses. L’episodi viscut en el Bundestag, quan Friedrich Merz va necessitar dues votacions per convertir-se en canceller d’un Govern de coalició de democristians i socialdemòcrates, és l’última entrega d’un avenir menys previsible que el que van llegar els vencedors el 1945. Perquè tan important per a l’avenir d’Europa ha sigut durant decennis el paraigua protector nord-americà com la voluntat europea de construir un projecte polític a partir de l’eix franco-alemany, ara ranc. El concurs de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, una democristiana alemanya, en la commemoració del 80è aniversari té un rellevant valor simbòlic, però el distanciament dels Estats Units té una repercussió pràctica. Si el bloc aliat tot just va sobreviure a la victòria i la Unió Soviètica es va convertir en l’adversari per antonomàsia del bloc occidental, l’actual president dels Estats Units, Donald Trump, promou ara un canvi radical en aquest repartiment de papers al buscar el concurs de Rússia per debilitar la Xina i, de passada, tractar com a competidors els aliats europeus, amb exigències desorbitades en matèria de defensa i la guerra aranzelària. Per als països que, com Espanya, es van incorporar a l’empresa europea molt després que es posés a caminar, està per aclarir quins efectes pot tenir el canvi de paradigma. Dins de la transició espanyola, l’ingrés a la Unió Europea va ser un objectiu compartit per la majoria, i un factor decisiu en els canvis de tot ordre que va propiciar. Per raons diferents, es pot arribar a la mateixa conclusió quan la mirada es dirigeix als països de l’Est que, fins al 1989, van formar part del bloc soviètic, però els exemples d’Hongria, Eslovàquia i, probablement, Romania, obliguen a estar alerta davant la decantació d’alguns socis proxies de facto de Rússia i els seus plans expansius. Hi ha en tot això, en aquestes incerteses de futur, riscos certs per a l’estabilitat a escala mundial, en general, i europea, en particular, amb la guerra d’Ucraïna en primer terme. De manera que, molts anys després, continua sent vigent la proclama de 1950 de Robert Schuman, un dels pares del Mercat Comú: "La pau mundial no estarà salvaguardada sense esforços creadors a l’altura dels perills que l’amenacen". És fonamental no oblidar les lliçons de la història.

Incertesa 80 anys després

Trump tracta com a competidors els aliats europeus, amb exigències desorbitades en defensa i comerç

El més llegit