Quan, a la tarda d’aquest dimecres, l’arquebisbe Diego Ravelli, mestre de les cerimònies litúrgiques, pronunciï la frase Extra omnes (Tots fora), 133 cardenals amb dret a vot, procedents de 71 països dels cinc continents, es tancaran a la Capella Sixtina, sense cap contacte amb l’exterior, per elegir el nou pontífex de l’Església catòlica. També avui s’elevarà la primera fumata del conclave, previsiblement negra, i les votacions continuaran en les pròximes jornades fins que un dels purpurats obtingui almenys dos terços de les paperetes. El 2005, Joseph Ratzinger va ser elegit en el quart escrutini i, el 2013, Jorge Bergoglio, en el cinquè. És a dir, no van passar de 48 hores. Ara com ara, ningú s’atreveix a vaticinar una hipotètica data tot i que es preveu un llarg procés. La composició del col·legi cardenalici, en el qual per primera vegada els electors europeus estan en minoria, amb procedències, llengües i tradicions molt diverses, molts d’ells més arrelats a les seves esglésies locals que a la Cúria vaticana, pot complicar una elecció que en principi hauria d’estar marcada pel signe del pontificat del papa Francesc, que va designar la gran majoria dels avui electors.