Estan relacionats. Trump compleix a la Casa Blanca cent dies caracteritzats per un caos generalitzat que ha fet mal al seu propi país en la seva democràcia, el seu teixit social, la seva imatge internacional i la seva pròpia economia, cosa que explica que el seu grau d’acceptació hagi caigut fins a un modest 41% amb un potencial impacte negatiu sobre les eleccions de mid-term de l’any vinent, perquè els nord-americans voten amb la butxaca. Si les conseqüències es limitessin als EUA no seria tan greu, el que és dolent és que s’estenen al món sencer i a Europa en particular. Al món, perquè el caos aranzelari està fent caure el comerç i el creixement econòmic globals, mentre la depreciació del dòlar encarirà el pagament del deute extern de molts països pobres que, amb Trump, ho passaran encara pitjor. I a Europa perquè el seu desig d’entendre’s amb Putin per sobre d’Ucraïna i de la nostra pròpia seguretat posa l’OTAN en dubte i ens deixa indemnes davant una Rússia agressiva i antipàtica. Anem cap a un món molt incòmode, perquè quan Trump amenaça d’apropiar-se de Groenlàndia, el canal de Panamà o el Canadà, al·legant raons de seguretat nacional, està utilitzant el mateix argument que Putin addueix per envair Ucraïna o que Xi Jinping utilitza per amenaçar Taiwan. Malament anem quan els forts no respecten el dret internacional.