Sánchez i la margarida del Sabadell

Falten, almenys, tres passos perquè l’aposta de Carlos Torres amb la compra del Banc Sabadell en nom del BBVA sigui una realitat. Queda per davant la decisió ferma per part del Govern de Pedro Sánchez. No oblidem que la CNMC no deixa de ser un organisme que intervé per garantir la transparència i l’equitat en l’exercici d’atribucions del poder executiu. El que busca el sistema de checks and balances és que si el Govern vol prendre una decisió en sentit contrari al dictamen unànime d’aquest dimecres de la CNMC ha de passar la vergonya de fer-ho. Per a Sánchez, donar el vistiplau al dictamen de la CNMC sense corregir-lo l’incomoda amb Salvador Illa, un dels puntals de la seva majoria, amb els seus socis parlamentaris d’Esquerra i Junts, i amb Pimec, una de les poques patronals que no participa en les operacions d’assetjament sistemàtic de la capital. En canvi, corregir la CNMC i endurir les condicions a l’opa l’indisposa amb les institucions europees, amb els inversors internacionals a Espanya i amb el BBVA, que és el seu soci estratègic en companyies com Telefonica. Veurem cap a on el porta la seva propensió al contorsionisme. Queda per davant també la resposta dels actuals accionistes del Sabadell un cop es conegui el dictamen del Govern. El BBVA necessita convèncer els titulars d’accions del banc vallesà. La cotització juga en contra que acceptin, perquè el valor de l’acció està a l’alça. Torres creu que és un efecte de l’opa, però per als determinants accionistes institucionals aquesta pot ser una raó de pes. Veurem què hi diuen avui les bosses. I si els accionistes venen, encara queda per davant una altra decisió del Govern, més fàcil de prendre, que és la de vetar la fusió subsegüent a l’opa, és a dir, que el BBVA seria propietari de dos bancs que no podria integrar. Aquest és un punt feble del plantejament de Torres perquè una part substancial de les sinergies que avalen l’operació quedarien delmades o, com a mínim, posposades.

El més llegit