En aquest segle distòpic (pandèmia, fenòmens meteorològics extrems i, ara, una apagada total generalitzada) ja estem aprenent un cert patró de conducta: després de l’impacte (el confinament, la urpada letal de la crescuda de les aigües, la desaparició de l’electricitat) ens proposem aprendre les lliçons, reformar tot el que és reformable, evitar que torni a passar. Ens conjurem no només a ser més racionals en la nostra legislació, urbanisme o protocols de protecció civil, sinó a ser més empàtics, millor societat i millors persones, a gaudir d’allò que realment val la pena (la companyia, la solidaritat, l’amistat) i a renunciar a tanta toxicitat quotidiana que sovint imputem a les pantalles, les presses, l’estrès i altres enemics del nostre benestar que semblen fenòmens exògens, aliens a la nostra voluntat i les nostres decisions.