L’apagada de dilluns no es va viure de la mateixa manera ni amb la mateixa afectació. Hi ha qui amb prou feines va notar el tall de llum durant algunes hores i qui va viure un calvari enorme. Hi ha qui viu en municipis petits i qui viu a les ciutats més grans. Hi ha qui es mou sempre en transport privat i qui ni tan sols en té cap. Hi ha qui té feines indispensables i qui ahir es va saber prescindible. Hi ha negocis que van haver i van poder tancar i d’altres que no podien ni abaixar la persiana. El que tots vam tenir, en més o menys grau, és aquesta sensació de vulnerabilitat al no saber què passava, quin era l’abast o quan es recuperaria l’anomenada normalitat.