L’apagada més gran de la història d’Espanya va deixar ahir tot el país, i els nostres veïns portuguesos, en estat d’excepció. Metros i trens aturats, 30.000 persones atrapades i que van haver de ser rescatades, comerç col·lapsat, indústria paralitzada, telecomunicacions en precari, serveis essencials dependents de l’existència de generadors d’emergència... Fins i tot si es confirma que el restabliment de subministrament d’energia iniciat ahir segueix a bon ritme, el caos d’aquest dilluns ha de servir d’avís de fins a quin punt hem d’estar preparats per a eventualitats que podrien ser encara més greus. I com a alerta per ser conscients que no ho estem. Sigui quin hagi sigut el detonant que va fer que el 60% de la producció elèctrica del país desaparegués del sistema en cinc segons, la incapacitat per evitar una incidència d’aquest tipus i que el seu resultat sigui que tot el sistema elèctric del país s’esfondri durant almenys tot un dia són senyals d’una falta de previsió inexplicable i encara inexplicada. Ni el Govern central ni Red Eléctrica Española, l’entitat amb participació pública que gestiona la distribució de l’energia, van donar ahir al final d’una jornada caòtica cap explicació sobre les causes de tal col·lapse sobtat.