Es parla molt que el dia de Sant Jordi és el dia favorit dels escriptors –i de molts d’altres–, però gairebé no es parla gens del que podríem anomenar síndrome post Sant Jordi i que afecta, aquesta sí, els que dediquem la vida a ajuntar paraules i buscar lectors per enlluernar-nos amb elles. En els dies posteriors al magnífic dia del llibre que hem viscut aquest any constato que molts dels meus col·legues ja no estan eufòrics sinó que es confessen cansats, confosos o emprenyats. Cansats, perquè el dia de Sant Jordi és físicament exigent per als que han d’anar d’un estand a un altre en un temps rècord, esquivant riuades de gent, per irremissiblement arribar tard a tot arreu. Alguns dels meus amics aplegalletres es queixaven de mal de peus, de turmells inflats o fins i tot de l’aparició d’un parell de galindons. Quin record que tindran del millor dia de l’any.
Síndrome post Sant Jordi

La Rambla con paradas de libros y rosas por Sant Jordi y las obras en el lado del Gòtic.
Temes:
El més llegit
- Els funcionaris de la Generalitat no cobraran fins a l’octubre la paga de fins a 625 euros pels retards pendents
- Els pops fugen d’Espanya i envaeixen les costes britàniques: aquest és el motiu
- La FNAC d’El Triangle s’acomiada avui amb grans rebaixes
- El nen de "la tranquil·litat" a les piscines de Terol parla 13 anys després: "Un dia vaig arribar amb el pit enfonsat i un ull morat a casa"
- "Me l’han jugada. Agafeu-los i mateu-los"